Crònica 28 de maig 2014

 

copy-aulalogo1-e1381699377576.jpg

Dimecres 28 de maig de 2014

VICENÇ LOZANO

Ha cursat les carreres de Periodisme i Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Té un amplíssim currículum com a periodista ja que ha treballat a molts mitjans de comunicació: Ràdio Vic, El 9 Nou, Diari de Barcelona, Avui, Canigó, Primera Plana, Mundo Diario, El Correo Catalán, El País, RAI i TV3. També va treballar al Servei de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona.
Ha cobert moltíssims esdeveniments de gran importància: macrojudicis a la Màfia a Itàlia i Estats Units (1968), reporter durant una dècada al Pròxim Orient (Intifada i arribada d’Arafat), al Japó per l’aniversari de la fi de la II Guerra Mundial i les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, enviat a Sri Lanka per cobrir un tsunami, a la guerra dels Balcans a Sèrbia, Croàcia i Kosovo i a diverses eleccions polítiques: Grècia, Turquia, Alemanya …
Des del 1984 és especialista en el Vaticà i la política italiana. També ha estat enviat especial a Cuba per cobrir eleccions, congressos del Partit Comunista i fer reportatges sobre la dissidència.
Actualment treballa a TV3 com a redactor d’Internacional i és enviat especial a Itàlia i el Vaticà (a més d’altres llocs) quan l’actualitat ho requereix.

 EL VATICÀ MÉS SECRET

La xerrada serà un repàs per l’organització i per totes les dependències de la Santa Seu i de la Ciutat del Vaticà a partir de la seva experiència personal i professional com a enviat  especial de TV3, des de fa més de 20 anys, en esdeveniments importants: Pontificat de Joan Pau II, els seus viatges més rellevants (primera visita d’un Papa a Cuba el 1998), la seva mort el 2005 i el conclau per l’elecció de Benet XVI. L’elecció del Papa Francesc. Beatificacions, canonitzacions, nomenaments… Cisme  de Marcel Lefebvre.
Un recorregut per un Estat desconegut i per una institució que manté el seu caràcter bimil·lenari en base a claus que cal entendre, mitges paraules, certeses, dogmes i hermetisme informatiu.

 

EL VATICÀ MÉS SECRET
Vicenç Lozano

Josep Fatjó
Aquest recorregut per un Estat tan proper i tan desconegut, ens descobreix alguns dels misteris que l’envolten sota el signe de dogmes, certeses i un hermetisme informatiu que el blinda de qualsevol intrusió.
Estem parlant, fonamentalment, de dues coses: per una banda d’un estat, i de religió i fe per l’altre. El Vaticà té 44 km quadrats, 900 habitants, la seva llengua oficial és el llatí (tothom s’entén amb italià) i té drets territorials sobre Castelgandolfo. El cap d’Estat és el Papa i les funcions de primer ministre les fa el Secretari d’Estat. La zona principal és la plaça de Sant Pere, però disposa d’una zona verda important, els jardins, on es pot trobar vegetació d’arreu del món. Disposa d’una banca que ha tingut importants problemes. També hi ha una lliga de futbol on juguen treballadors i funcionaris. Tenen un economat on es poden adquirir des de cotxes a electrodomèstics sempre a preu de cost. Disposa de farmàcia on s’hi troba tot tipus de medicaments, incloent-hi preservatius i viagra, i també hi ha una gasolinera. A tots aquests serveis, hi tenen accés tots els que tenen carnet del Vaticà, tot i que aquest carnet s’acostuma a “vendre” i es mercadeja amb ell degut a la picaresca italiana. Té també un heliport i una estació de tren que s’utilitza per als viatges del Papa per dins d’Itàlia. També existeix un cinema i una filmoteca, amb tot tipus de pel·lícules i que està situada en un bunker antiatòmic i que és considerada la millor del món. Quant als mitjans de comunicació, té ràdio (fundada per Marconi i que emet en 75 llengües), TV (que dóna senyal a totes les TV d’arreu del món) i premsa (L’Osservatore Romano). Posseeix un sistema de seguretat format per la Guàrdia Suissa (que és més de caire decoratiu i només en poden formar part aquells que provenen d’una família catòlica i de reputació comprovada), la Gendarmeria Vaticana i un Servei Secret que ha estat preparat per la CIA. Aquest ha realitzat actes importants com robar els Evangelis del Mar Mort (Evangelis Apòcrifs) i que es troben en els arxius del Vaticà.
Des del punt de vista polític, el Vaticà és una Teocràcia Absolutista on el Papa ostenta el poder (executiu, legislatiu i judicial) i controla tota la informació. Amb el nou Papa Francesc, però, això està canviant. L’Arxiu secret del Vaticà està format per 14 km de soterranis a prova de bombes atòmiques i on hi ha documents incunables (Codex Vaticanus, actes del procés de Galileu, etc).
Casos sense resoldre: El cas de Marcial Maciel (fundador de Legionaris de Crist i pederasta); la mort de Joan Pau I que, segons explica el metge que el va atendre, el va trobar amb signes clars d’enverinament; el cas de Paul Marcinkus, director del Banc del Vaticà i que es va  veure implicat en la desaparició d’Emmanuela Orlandi i relacionat amb la màfia italiana; l’atemptat frustrat de Joan Pau II del que se sap que darrera hi havia el KGB (el Papa havia donat diners a Lech Walesa  i al sindicat Solidaritat) i va propiciar la sortida de Polònia del món comunista cap a la democràcia el 1989; l’escàndol Vatileaks per la filtració de més d’un centenar de documents secrets del Papa, va posar en dubte el lideratge d’aquest (Benet XVI) per una sèrie d’afers (lluita de poder, escàndols financers relacionats amb la màfia i escàndols sexuals, descobrint-se l’existència d’un prostíbul dins del Vaticà).

El conferenciant, molt ben documentat i bon orador, ens ha fet una correcta exposició, distreta, amena i sorprenent. Ha interessat, especialment, l’apartat de casos sense resoldre que ha tractat de manera breu i prudent.