Dimecres 19 de març de 2014
JOAN SUBIRATS
Doctor en Ciències Econòmiques, catedràtic de Ciència Política i investigador i responsable del Programa de Doctorat de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en temes de governança, gestió pública i en l’anàlisi de polítiques públiques i exclusió social, així com en problemes d’innovació democràtica i societat civil, temes en els que té publicats nombrosos llibres i articles. Col·labora habitualment a diversos mitjans de comunicació. El seus darrers llibres com a autor o editor són: Análisis y gestión de políticas públicas, Ariel, Barcelona, 2008; Otra sociedad ¿Otra política?, Icaria, 2011; Repensar las políticas urbanas, Diputació de Barcelona, 2012.
COMPARTIR O COMPETIR. ALTERNATIVES DAVANT DEL CANVI D’ÈPOCA. La xerrada tractarà sobre com la crisi econòmica i Internet estan canviant la manera de fer i de pensar sobre el que tots enteníem que era la manera de fer. És a dir, que competir era millor que compartir. Parlaré de les alternatives del cooperativisme, del concepte de béns comuns, de com s’ha construït Wikipedia, etc… Espero que us interessi.
COMPARTIR O COMPETIR. ALTERNATIVES DAVANT DEL CANVI D’ÈPOCA
Joan Subirats
Josep Fatjó
La crisi econòmica i sobretot Internet, estan marcant un canvi d’època i també la manera de fer i de pensar que tots teníem fins ara, és a dir que competir era millor que compartir. Quines alternatives tenim davant d’aquest canvi?
Competir o compartir no és blanc o negre, hi ha molts matisos i en referència a l’actual crisi, potser caldria pensar que aquesta no existeix com a tal sinó que ens trobem davant d’un canvi d’època important perquè, darrerament, ens estem replantejant una sèrie de qüestions que en una crisi no ho faríem. De fet, ens veiem obligats a fer-nos aquests replantejaments.
El diari The Economist fa una pregunta i una reflexió al respecte: Estem davant d’una tercera Revolució Industrial? Tenint en compte que la primera va esdevenir a la segona meitat del segle XVIII amb avenços tècnics com la màquina de vapor i que la segona, que s’ha anomenat “Fordisme” introduïda per Henry Ford a principis del segle XX i que consistia en la introducció de nous mètodes d’organització del procés de treball, ens cal pensar si actualment no ens trobem a l’inici d’una tercera Revolució Industrial per l’impacte d’Internet a tota la societat. El gran canvi que s’està produint és prou evident: situar un ordinador gran com una habitació en un mòbil de butxaca per a poder fer de tot i accedir a tot.
Cada vegada que s’ha produït una Revolució Industrial, aquesta ha afectat especialment la mà d’obra fins el punt que el treball ha esdevingut cada vegada més precari. En l’actualitat, Internet ha tret feina a molta gent i ho veiem en la gran majoria d’afers quotidians que fem: nosaltres mateixos som capaços de cercar hotels i vols per programar-nos les vacances o bé pagar amb targeta unes compres fetes a través de la xarxa. Això treu feina a moltes persones. En temes més socials, per posar un altre exemple, es poden tractar problemes de salut a distància tal com ja es fa a l’Hospital de Sant Joan de Déu sense necessitat de la presència de la persona malalta. Internet substitueix molta mà d’obra.
També a les Universitats, els professors s’han de replantejar les seves “classes magistrals” davant l’abundant informació que es troba a Internet. Per aquest motiu cal donar un valor afegit a tots els productes de consum siguin materials o intel·lectuals.
Competir genera un augment de la productivitat i per tant riquesa, però aquesta riquesa s’ha de compartir de manera equitativa. En el cas dels Estats, la riquesa obtinguda a través d’impostos s’ha de compartir amb tota la societat especialment amb aquells sectors més necessitats. És allò que ara en diem l’Estat del Benestar. Molts d’aquests impostos poden ser eludits especialment per les grans empreses internacionals, però també poden ser evadits. Avui hi ha moltes maneres d’eludir “legalment” impostos i això ho saben perfectament les multinacionals.
Si cerquem allò positiu i negatiu del competir, veurem que els punts negatius afecten en gran mesura el poder compartir i que cada vegada més s’està creant una descompensació entre ambdues posicions. Es prima més el benefici produït per la competitivitat que no el de compartir col·lectivament i s’ha de trobar un nou equilibri enfocat al bé comú i sobretot tenir present, que tots hem de col·laborar en aquelles coses de la comunitat i no esperar que sigui l’Estat el que ens resolgui els problemes. Els béns públics s’han d’assumir col·lectivament col·laborant.