Crònica de la sessió del 5 de març de 2014

 

 

copy-aulalogo1-e1381699377576.jpg Dimecres 5 de març de 2014

 ANTONI DALMASES

Llicenciat en Filologia Hispànica. Professor de llengua i literatura. Escriptor. Col·laborador a la premsa escrita: El 9Nou, El Punt, Presència, Quadern… I a la ràdio: RAC1 (L’hora del pati, amb Albert Om), SER – RÀDIO BARCELONA (Tot és comèdia).
Autor d’una trentena de llibres per a totes les edats. Ha obtingut, entre altres, els premis següents: Premi Gran Angular de novel·la juvenil 1992, per Doble joc. Premi Octubre de novel·la 1993, per L’última primavera. Premi Sant Joan – Caixa Sabadell 1998 de narrativa, per Al mig del camí. Premi Gran Angular de novel·la juvenil 2005, per Jo, el desconegut (amb versió cinematogràfica dirigida per Joan Mallarach i protagonitzada per Fernando Guillén).
El darrer llibre publicat al novembre de 2012 és  Caos a les aules, un assaig sobre el desmantellament de l’ensenyament públic.

 PERE QUART, POETA EN TERRA DE NAUFRAGIS. Joan Oliver, un dels intel·lectuals de la nostra cultura, conreà diversos gèneres literaris. Fou un dramaturg destacat i premiat, un crític audaç i implacable, així com un traductor, narrador i articulista, que ens ha llegat també una important obra poètica, publicada sota el pseudònim de Pere Quart.
L’objectiu de la conferència és donar a conèixer aquesta vessant de l’activitat literària de Joan Oliver – Pere Quart, tot fent un recorregut per la seva poesia, subratllant-ne els principals aspectes a través de la lectura i el comentari d’alguns poemes.
El títol de la intervenció vol remarcar un dels aspectes essencials del quefer poètic de Pere Quart: la reivindicació de la paraula, del poema, com a eina de la seva actitud vital i moral davant les diferents circumstàncies que li tocà viure, des del seu naixement a Sabadell l’any 1899, fins a la seva mort a Barcelona el 1986.
Inconformista, contundent, irònic, mordaç, directe, iconoclasta, compromès, però sobretot coherent amb les seves idees, ens aproparem, doncs, al poeta per llegir-lo i llegir-nos també a nosaltres mateixos i la nostra societat, en l’exercici de reflexió crítica que ens proposen els seus versos.

 

PERE QUART. POETA EN TERRA DE NAUFRAGIS

Antoni Dalmases

Josep Fatjó
Joan Oliver va ser un dels intel·lectuals més notables de la nostra cultura. Va conrear, principalment, la poesia, però també va destacar com a dramaturg, traductor, narrador i articulista. Pere Quart va ser el pseudònim que més va utilitzar com a poeta.
Va néixer a Sabadell el 1899 i procedia d’una família de la burgesia industrial sabadellenca. A casa seva es dedicaven al tèxtil. Va ser el quart d’onze germans. D’aquí que va triar el pseudònim de Pere Quart: Pere era el seu segon nom de pila i quart perquè el quart fill, però també en va utilitzar d’altres: Jonàs, J.V. Moix, etc. Va estudiar Dret i Filosofia com la majoria de nois de l’època sense una finalitat concreta. A l’any 1919 va crear, juntament amb Francesc Trabal i Armand Obiols el “Grup de Gent” i la “Penya no me olvides” i eren coneguts per “La Colla de Sabadell”. Aquest Grup es dedicava a satiritzar diferents fets socials i van crear un full dominical, també de caràcter satíric, anomenat “La fulla Salau”. L’objectiu del Grup era renovar la vida cultural de Sabadell i per extensió la de Catalunya. Organitzaven nombroses tertúlies on hi assistien poetes de renom de l’època com Carles Riba o Josep Carner. L’humor que practicaven era totalment absurd i intentaven desmitificar els valors culturals establerts per la societat on vivien. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees. Van entrar a treballar al Diari de Sabadell  fins que en van ser els directors. El diari va esdevenir una cosa còmica: hi posaven notícies falses, esqueles de gent que no s’havia mort, etc. S’acostumaven a reunir al Marquet de les Roques, sota Sant Llorenç, una casa d’estiueig de la família de Joan Oliver.
Durant la guerra civil, es va comprometre amb el bàndol republicà i quan va acabar la contesa, es va exiliar a França. El seu poema “Corrandes d’exili” reflecteix clarament el seu sentiment d’aquell moment tan dolorós. De França va marxar a Xile, on va viure vuit anys, amb el seu amic Francesc Trabal. Durant l’exili va seguir amb la tasca intel·lectual i va col·laborar en la revista “Catalunya” que s’editava a Buenos Aires i també va dirigir “Germanor”, editada a Xile. Finalment va tornar a Catalunya el 1948 i va ser empresonat tres mesos a la presó Model.
Va rebre multitud de premis per la seva extensa obra: Premi Lletra d’Or per “Vacances pagades”(1962), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1970) i al 1982, pel disgust que tenia envers els polítics d’aquell moment, va rebutjar la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya.
Les seves obres més destacades de poesia van ser Bestiari (1937), Terra de naufragis (1956) i Vacances pagades (1959) entre moltes altres. Va traduir El Misantrop de Molière i per aquesta traducció va rebre un premi del President de la República Francesa als Jocs Florals de París. L’obra de teatre Allò que tal vegada s’esdevingué (1936) va ser la més reeixida de totes les que va escriure.
Pere Quart va morir a Barcelona el 18 de juny de 1986. I abans de la seva mort ja s’havia fet ell mateix l’esquela mortuòria.