Crònica sessió 20 de febrer 2013

                                                    DONES, BRUIXES I INQUISICIÓ
Maria Pau Trayner
Josep Fatjó
La bruixeria sempre ha creat una gran quantitat de tòpics que s’han utilitzat tant en la literatura com en el cinema. La bruixa amb una escombra i amb poders malèfics, té un gran atractiu en l’ambient històric.
M. Pau Trayner ens endinsa dins el món de la bruixeria de la mà d’una sèrie de fets reals que ens fan veure l’evolució d’aquest fenomen sobretot cap els anys 1450. En aquells temps no hi havia massa cultura i la informació era mínima. La cultura estava en mans de l’església i fins i tot alguns reis de l’època no sabien escriure ni llegir. Per això, el poble estava manipulat per l’església i el poder.
Al llarg d’aquells segles, es van produir molts canvis:

1100 Les Creuades

1163 Primera inquisició: Tribunal contra els Càtars.

1337 La Guerra dels cent anys i la pesta negra.

1450 Es fa la primera impressió de la Bíblia a Gutenberg.

1450 – 1750 La caça de bruixes.

1460 Els Reis Catòlics fan una inquisició contra els musulmans i els jueus.

1492 Descobriment d’Amèrica

1510 Lluita per l’hegemonia europea (Catòlics contra Protestants).

El 1518 Luter tot i que accepta la Bíblia, no accepta la jerarquia de l’Església i el 1520 és declarat heretge.
La persecució que els Reis Catòlics van fer contra els musulmans i els jueus, va ser de caire religiós perquè els obligava a convertir-se al cristianisme. El fet era que es funcionava amb denúncies, és a dir, que les dones cristianes feien neteja els dissabtes i si veien que alguna no ho feia, la denunciaven com a jueva.
Les dones, per necessitat, eren cuidadores de malalts i ferits i van ser molt autodidactes a l’hora de trobar remeis per curar. Algunes, fins i tot, aprenien a llegir d’amagat i tot això feia que fossin més sàvies que l’altra gent i més difícils de manipular pels poders fàctics com l’Església. Per combatre-les, l’única manera era declarar-les bruixes i així les feien callar. Amb la Inquisició, qualsevol podia denunciar el seu veí i qualsevol excusa o motiu era bo per denunciar un home o una dona que destorbés a l’Església. Les denúncies, per tant, eren una cosa ben habitual i quotidiana. A totes aquelles dones que havien sigut declarades bruixes, se les cremava públicament a les places dels pobles per escarmentar i atemorir a la gent.
Al museu de Cartagena de Indias, hi ha una balança que servia per pesar les dones que eren sospitoses de ser bruixes perquè es pensava que una dona grassa no ho podia ser perquè no podia volar i en canvi una de prima sí. Igualment, si els hi trobaven alguna piga al cos, interpretaven que allò era un senyal que havien tingut tracte amb el dimoni. Les reunions de bruixes es feien en una nit de lluna plena (Aplecs a Catalunya, Akelarre al País Basc) i es diu que el dimoni hi apareixia i copulaven amb ell i en acabat, sortien volant.
Es va arribar a crear un manual per perseguir i castigar les bruixes. Aquest manual contenia els procediments per determinar la sospita, denunciar i posteriorment interrogar les suposades bruixes així com la imposició de penes i la confiscació dels seus béns.