Crònica sessió 6 de febrer 2013

CATALUNYA I EUROPA, ON SOM?
Carles Gasòliba

Josep Fatjó
El conferenciant Carles A. Gasòliba, ens fa un recordatori general de la fundació de la Unió Europea fins els nostres dies i ens deixa clar que Catalunya, com a Nació, està integrada a Europa des de l’any 987.
Fa, aproximadament, dos mesos que es va concedir el Premi Nobel de la Pau a la Unió Europea (UE) per haver aconseguit mantenir sense guerres durant seixanta anys el vell continent, tot i que ens queda el dubte de per què s’ha obviat la guerra als Balcans dels anys noranta.
Tot fent un repàs de la història, veiem que a Europa sempre s’han succeït les guerres per diferents motius i això ha fet pensar als polítics que calia trobar formes d’entesa per tal de no repetir-ho i sembla ser que així ha sigut.
La UE té els seus orígens  l’any 1951 en la Declaració Schumann i la creació de la Comunitat Europea del carbó i l’acer i que la van formar sis estats ( Alemanya, França, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) i una mica més tard, a l’any 1957, en el tractat de Roma. A partir d’aquest moment, la Unió ha anat creixent amb l’adhesió de nous estats i la creació de noves institucions. En l’actualitat, la formen 27 estats alguns dels quals procedeixen de l’antiga Unió Soviètica i d’altres (Portugal i Espanya) d’estats dictatorials.
Avui dia, està formada per 500 milions d’habitants  amb drets i deures i representa el 8% de la població mundial. Des del punt de vista econòmic, les polítiques de la UE tenen la finalitat de fer convergir els estàndards de vida dels seus estats membres. Però més que una unió econòmica, la UE cerca un equilibri social a través de la unió dels pobles i, en això, Europa té un privilegi respecte altres zones del món i això ho veiem en la facilitat per treballar arreu dels diferents estats o per estudiar (Erasmus). Per tant, el progrés dins la UE s’ha de valorar, sobretot, des del punt de vista social més que des de l’econòmic. Europa, en general, no està malament econòmicament i té els comptes equilibrats i això ho veiem en l’índex d’atur que hi ha (7% de mitjana) excepte alguns països com Espanya, Portugal i Grècia. Àustria té un 4% d’atur. Alemanya té molta gent empleada d’altres estats de la Unió. També cal tenir present, que tenim una moneda que està molt ben valorada, millor que el dolar americà.
Una solució a l’actual crisi, pel que fa a Espanya, seria sortir de l’Euro, però el resultat podria ser pitjor i ens podria passar com l’Argentina quan van patir “el corralito.” També cal tenir present que a l’Estat Espanyol s’ha estirat més el braç que la màniga: un milió d’habitatges buits, AVE’s que van buits, aeroports on no aterren avions, etc. I tot aquest malbaratament, ara l’estem pagant.
Pel que fa a Catalunya, sempre hem sigut ciutadans europeus i hem participat en l’evolució d’Europa. Cal recordar que la nostra pèrdua de llibertats ve d’una guerra de successió europea. També cal tenir present, que a Catalunya es va fer la revolució industrial tenint com a referència Europa i que sempre, en tots els àmbits, Catalunya sempre ha mirat cap a Europa.
Què passaria si Catalunya fos independent de l’Estat Espanyol? No està clar. Perquè caldria que es posés d’acord amb Espanya i el recolzament dels estats europeus no està gens clar. També cal tenir en compte, que Espanya quedaria desemparada econòmicament perquè Catalunya aporta el 20% del PIB i el 30% de les exportacions i per això no interessa arribar a cap acord. Amb tot, els estats d’Europa no ens miren amb mals ulls.