Dimecres 8 de gener de 2014
FRANCESC SEGARRA
Psicòleg clínic. Llicenciat per la Universitat de Barcelona. Màster en Psicologia Clínica i de la Salut. Postgraduat en Neuropsicologia Clínica, Facultat de Medicina de la UAB.
Des del 1992 desenvolupa funcions com a especialista en alteracions del son a la Clínica del Sueño Estivill (Hospital Universitari Quiron-Dexeus i IDC Hospital General de Catalunya) de Barcelona. És també Professor en el Màster de Psicologia Clínica i de la Salut de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la Sociedad Española del Sueño (SES).
És autor del llibre “Deja de contar ovejas” (Ed. Esteve. Barcelona 2010) i ha col·laborat en molts altres: “Tratado integral sobre salud en la segunda mitad de la vida”, “Dormir bien, vivir mejor. Las claves del sueño en las distintas etapas de la vida”, “Envejecimiento saludable”, “Sleep Apnea Syndrome Research Focus”, “Tratado de Medicina del Sueño”, etc.
ELS TRASTORNS DEL SON EN L’EDAT ADULTA
Són problemes amb el fet de dormir i porten associada la dificultat d’agafar el son o romandre adormit, o fer-ho en moments inapropiats, massa son o conductes anormals durant el son. Hom calcula que hi ha més de cent trastorns diferents del son i la vigília i que alguns autors agrupen en quatre grans categories: problemes per agafar el son (insomni), problemes per romandre despert (somnolència diurna excessiva), problemes per mantenir un horari regular del son (problemes amb el ritme del son) i comportaments inusuals durant el son (conductes que l’interrompen).
Els patrons del son canvien amb l’edat pels nivells d’ansietat i molts altres factors. Normalment les persones grans no tenen períodes de son tan concentrats com els joves.
ELS TRASTORNS DEL SON EN L’EDAT ADULTA
Francesc Segarra
Josep Fatjó
Es calcula que hi ha més de cent trastorns diferents del son i la vigília que es poden agrupar en diferents categories: problemes per agafar el son, per mantenir-se despert, per mantenir un horari regular del son i els que interrompen el son.
De fet, el doctor Segarra ho resumeix en tres més destacats: problemes per dormir, problemes de la gent que s’adorm més del compte i problemes dels que no deixen dormir als altres. Però, què és el son? És un procés biològic fonamental i imprescindible per la vida de les persones. Aquest procés biològic ocupa un terç de la nostra vida i dormim per tal d’estar desperts durant el dia.
La gent que dorm poc o malament tenen més probabilitats d’agafar sobrepès, diabetis i alteracions del sistema autoimmune.
El procés del son es divideix en quatre fases: Fase 1: en la que el son és molt superficial i si ens desperten encara podem dir que no estem adormits. Fase 2: en la que el son ja és una mica més profund. Fase 3: ja és més difícil despertar la persona perquè dorm amb força profunditat. Aquesta fase ocupa un 20% de tot el son. Fase REM: en la qual la persona es troba totalment relaxada i és quan es produeixen els somnis. Aquesta última fase dura, aproximadament, 1,5 hores. Cada fase té la seva funció i per aquest motiu és necessari que es realitzi tot el procés i aquest es repeteix diverses vegades al llarg de la nit.
El número d’hores de son necessàries depèn de cada persona. Hi ha persones que amb poques hores de son en tenen prou (4 o 5) i n’hi ha que en necessiten més. Aquestes últimes si no aconsegueixen dormir suficientment, s’adormen durant el dia i no és per cap altre motiu. Per tant es pot dir que aquella persona que té son és perquè dorm poc o dorm malament.
Durant el son les conductes són molt variades i fins i tot poden ser molt violentes (Parasomnies). La narcolèpsia produeix el son sobtat. El somnambulisme es pot presentar de diferents formes. L’insomni, finalment, és símptoma d’algun altre problema.
Son i vigília: El ritme és regular i està predisposat per la fabricació de melatonina , el descens de la temperatura en mans i peus i el descens de cortisol. Aquests tres factors són els que ens predisposen a dormir. Al matí, aquest procés passa a l’inrevés a l’hora de despertar-nos. També pot succeir que es produeixi un retard o un avançament d’aquests factors.
Altres patologies del son poden ser les apnees, que són aturades en la respiració i poden ser la causa de problemes afegits greus com ara els infarts. Les característiques de les apnees són: Hom s’adorm molt ràpid, ronca i para de respirar (entre 10 i 30 segons) Durant aquest temps es produeix una disminució de l’oxigen en sang i un augment de CO2. Les apnees es poden produir 20 o 30 vegades en una hora. En referència als roncs, cal saber que aquests no són mai un procés benigne.
La síndrome de les “cames neguitoses” és causada per una manca de ferro i de transferrina o per un dèficit de dopamina. No té res a veure amb formiguejos, ni rampes, ni dolors.
En referència a la migdiada, és bo fer-ne durant uns 10 o 15 minuts perquè és un son lleuger que ens ajuda a relaxar-nos.