DIMECRES 20 NOVEMBRE DE 2013
Lluís Cabrera (Arbuniel, Jaén 1954). El 1970 dóna impuls a la Peña Flamenca Enrique Morente. Involucrat socialment en l’enderrocament de la planta asfàltica (actualment Ateneu Popular 9 Barris) fins a l’edició i distribució de El libro rojo de los escolares. L’any 1979 fundà el Taller de Músics que ha modificat l’activitat jazzística i flamenca. El 2005 va enregistrar d’Home das Bubas. Amb membres de l’associació Altres Andalusos autor d’un llibre Manifest. L’any 2007 impulsà la plataforma, X.net, per contrarestar l’ona expansiva de la poderosa SGAE. El 2008 participa en un treball de recerca amb el títol Fabricar l’immigrant, el segon llibre de l’associació Altres Andalusos. I, l’any 2010 va publicar el llibre Catalunya serà impura o no serà.
Francisco Hidalgo (Posadas, Còrdova, 1950) és un polític i activista cultural andalús. L’agost de 1974 es va traslladar a Cornellà, on ha exercit com a docent i ha desenvolupat una intensa activitat cultural, social i política. Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 pel Partido Socialista Andaluz. Cofundador del Círculo Artístico Séneca de Cornellà, participa en la celebració dels congressos de Cultura Andalusa a Catalunya i presideix l’Agrupación de Asociaciones Recreativo-Culturales Andaluzas (Aarca). Actualment és president de la Peña Fosforito i director del Festival de Arte Flamenco de Cornellà, i conseller delegat de la Junta d’Andalusia a Catalunya, així com director de la Fundació Gresol Cultural. Autor del llibre: Carmen Amaya la biografía.
Carmen Amaya
(Barcelona, 2 de novembre de 1918 – Begur, 19 de novembre de 1963) ballarina i cantant de flamenc. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc. Va debutar en el flamenc amb només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va ballar des de molt jove amb reconegudes figures com Raquel Meller o Carlos Montoya.
Treballà en diverses pel·lícules, entre les que destaquen: La hija de Juan Simón (1934), María de la O (1935-36) de Francisco Elías i La Casa de Troya (1936) de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar. La luna enamorada de l’espanyol José Díaz Morales (1945), Los Tarantos (1963) de Rovira i Beleta. Treballà amb diferents directors com Nemesio A. Sobrevila, José Luis Sáenz de Heredia o Luis Buñuel.
Formà el Trio Amaya amb els seus pares i germans i triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires. L’any 1951 es va casar amb el seu guitarrista, Juan Antonio Agüero. La creació Bolero de Ravel va ser un dels seus millors espectacles on destaquen les seves contorsions i la duresa d’expressió de rostre i de cos
CARMEN AMAYA, UNA CATALANA UNIVERSAL
Lluís Cabrera i Francisco Hidalgo
Josep Fatjó
Carmen Amaya, la famosa ballarina i cantant barcelonina, va debutar en el flamenc a l’edat de sis anys de la mà del seu pare en diferents locals de la Ciutat Comtal . Va formar el trio Amaya amb els seus pares i germans i va ser reconeguda artísticament arreu d’Amèrica i Europa.
Va néixer al desaparegut barri barceloní del Somorrostro l’any 1918 al sí d’una família gitana i les seves condicions físiques ja la predisposaven pel ball que el seu pare, guitarrista flamenc, l’incitava a practicar tot i que la seva alçada no era, ni de bon tros, l’adequada. Mesurava poc més de 1,50 m. Ella sempre havia dit que “Havia après a ballar al so de les ones del mar” i l’aigua sempre va ser un referent al llarg de la seva vida. En l’època en què va debutar, Barcelona comptava amb més de cinquanta locals de flamenc.
L’any 1936 va marxar a Lisboa i després a Buenos Aires on va actuar en diferents teatres fins que li fan un contracte de tres mesos que, finalment, li prorroguen un any. S’obre camí de manera espectacular degut a les seves habilitats i al seu estil particular a l’hora de ballar. La seva estada a Amèrica es va perllongar onze anys. Una de les particularitats de Carmen Amaya va ser la introducció del “zapateao,” que era propi dels homes, en el seu repertori i que ballava, normalment, amb pantalons. Va formar el trio Amaya amb els seus pares i germans.
El 1942 va debutar a Nova York i va ser el primer personatge espanyol al que se li va fer un reportatge i a la revista de Broadway va aconseguir una gran acceptació per part del públic i de la crítica. El 1944 va marxar a Hollywood on va intervenir en diferents pel·lícules (en total en va fer, com a mínim, 15) de les que va ser protagonista en dues.
La seva fama s’escampà arreu dels Estats Units i durant força temps va recórrer tots els estats de costa a costa i fins i tot el president Franklin Roosevelt la va convidar a ballar a la Casa Blanca. Va ser l’estrella més popular d’aquella època. Com que guanyava força diners amb els seus espectacles, va regalar un rellotge d’or a tots els homes de la seva companyia amb el pretext que ”no llegueis tarde a los ensayos”.
L’any 1947 va tornar a Espanya per presentar un nou espectacle on s’hi notava la influència nord–americana i a l’any següent retornà a Sud-amèrica assolint un èxit excepcional. Va fer gires per Europa i a Gran Bretanya va entusiasmar al seu president Churchill. El 1951 es va casar amb el seu guitarrista Juan Antonio Agüero i al 1955 va retornar als Estats Units on va aconseguir un altre èxit clamorós. També va fer una gira pel nord d’Àfrica i a Barcelona, ja definitivament, va actuar al Palau de la Música per recaptar diners per l’Hospital de Sant Rafael.
L’art de Carmen Amaya fou reconegut arreu del món i el seu coneixement del ball clàssic espanyol va fer que donés al seu ball flamenc una intensitat com mai no s’havia donat, sense perdre, en cap moment, el classicisme.
Una afecció al ronyó la va fer retirar del ball i va morir massa jove, als 45 anys, a la casa que s’havia comprat a Begur a la Costa Brava prop del mateix mar que la va veure néixer.