Dimecres, 5 de febrer de 2020

ADA PARELLADA

És filla d’una família de fondistes de Granollers amb més de dos-cents anys d’ofici. La cuina, les aromes i els plats l’han envoltat des del dia que va arribar en aquest món. El 1993 va començar la seva aventura culinària en solitari inaugurant Semproniana, un restaurant al mig de l’Eixample de Barcelona. La restauració ocupa la part central de la seva feina, però la complementa amb múltiples activitats professionals. Col·labora amb diferents mitjans de comunicació transmetent la necessitat de recuperar els hàbits culinaris a les cases. Ha escrit més de vint llibres de divulgació culinària, l’últim dels quals, La Cuina Sostenible,  que pretén, amb l’ajuda d’un mètode d’organització a la cuina, aconseguir conciliar la cuina i la vida, així com reduir el malbaratament. Lluita activament contra el malbaratament alimentari, realitzant tallers i xerrades arreu del territori.
Li van concedir la Creu de Sant Jordi el 2016

LA CUINA SOSTENIBLE

CONCILIAR CUINA I VIDA

Preparar plats saborosos, nutritius i deliciosos en 5 minuts és possible tan sols amb una mica d’organització i planificació. Per tal de fer-ho possible, parlarem de les bases de nevera, que són preparacions fetes per endavant les quals, juntament amb els seus complements, són la base per a poder conciliar la cuina i la vida. Apreneu idees, trucs i receptes per tal de fer-vos la vida més fàcil, a més d’evitar malbaratar aliments a casa.

LA CUINA SOSTENIBLE
CONCILIAR CUINA I VIDA

Ada Parellada

Josep Fatjó
Per tal de poder preparar plats saborosos i nutritius en cinc minuts i, al mateix temps, conciliar cuina i vida, cal tenir una bona base de nevera que són preparacions fetes per endavant.
Abans, les dones, havien de cuinar a la força. Amb el temps, les coses han anat canviant i avui, a la cuina, tant s’hi posa l’home com la dona.
Els aliments de temporada també han patit un canvi important. Tenim de tot a qualsevol època i, fins i tot, aliments que no són propis de la nostra regió. Abans no es menjaven kiwis o alvocats i ara trobem tota mena de fruites tropicals. Així mateix, mengem aliments xinesos, indis o tailandesos.
Es cuina en funció de l’economia: l’alimentació, de fet, és la despesa més econòmica d’una llar.
Es cuina, també, en funció de la religió: ara no tant, però per Quaresma no es podia menjar carn segons quins dies.
Els aliments han perdut valor en diferents aspectes: el valor de l’esforç del conreu, el valor ètic a l’hora consumir amb mesura i acabar-s’ho tot i el valor religiós que, més antigament, no permetia llençar res perquè es considerava pecat: “el pa no es llença”. S’ha de lluitar per a recuperar aquests valors. Avui tenim altres estratègies que donen valor als aliments, com pot ser la mediambiental: parlem del desgast del sòl i de la manca d’aigua per ser conscients d’allò que costa conrear aliments i això ens fa donar-los-hi un valor especial.
La lluita de la humanitat és tenir aliments de tota mena tot l’any, cosa que ja hem aconseguit. Per posar un exemple, a la regió mediterrània, es conreen kiwis i tota mena de fruites tropicals i al Montseny es conreen wasabi que és com un rave picant que serveix de condiment dels plats japonesos. Sembla que tenim mania al nostre patrimoni culinari quan, de fet, tot allò que hem conreat i menjat ens ha anat bé.
Ens preguntem, moltes vegades, què és la cuina catalana i per respondre a la pregunta el millor que podem fer és allunyar-nos una mica del país: quan es va de viatge s’entén millor com és la cuina de casa i es valora més de la mateixa manera que, vivint fora de Catalunya, es comparteix allò que no tens. Els emigrants ho han perdut tot: el vestit, la llengua, els costums, però la cuina no l’han perdut.
La cuina sostenible és aquella que respecta la cultura i el territori arreu del món.
I una cosa molt important: no cal veure els aliments com a referents vitamínics o com hidrats de carboni o com proteïnes. Cal que mengem emocions: menjar junts i saber compartir els aliments.
En definitiva, cal potenciar els aliments de temporada i de proximitat i, a partir d’aquí, crear la “base de nevera” per tal de poder cuinar plats amb poc temps i així poder conciliar la vida i la cuina.

De la mà d’una experta cuinera, hem pogut aprendre la senzillesa d’una cuina de proximitat sense haver de malbaratar els aliments sobrants.