Crònica sessió 11 de desembre 2019

 

                                                 Dimecres,11 de desembre de 2019

 José Enrique Ruiz-Domènec

Natural de Granada, ha estat catedràtic d’Història Medieval d’Europa a l’UAB des de 1970 i també professor a l’ École des Hautes Etudes de París, a l’Istituto Europeo d’ Studi Umanistici de Florència i al Collège de France.
És acadèmic de número de l’Academia Europea i de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. És editor de la revista Historia National Geographic.
Va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’Assaig (2006) pel seu llibre El reto del historiador.
És autor d’una cinquantena de llibres entre els quals una biografia sobre Leonardo da Vinci i el seu darrer, Informe sobre Cataluña (editat per Taurus i Rosa dels Vents) que va per la quarta edició.
                                               Leonardo da Vinci (1452 – 1519)

Seguint el perfil biogràfic d’aquest personatge universal del Renaixement, farem una reconstrucció de la seva vida i de la seva obra, tant des del punt de vista científic com artístic.
Farem atenció en els retrats de les dones com a expressió del misteri de la bellesa.
Seguirem les seves passes des de Florència fins a Milà i després per Venècia, Roma i, finalment, França on va residir els seus darrers anys com a convidat del rei Francesc I.

                                                       LEONARDO DA VINCI

                                                 José Enrique Ruiz-Domènec

Josep Fatjó
De Florència fins a Milà, passant per Venècia, Roma i acabant a França, Leonardo da Vinci va ser el personatge universal de la Renaixença, tant des del punt de vista científic com artístic.
Nascut a Vinci, Toscana, 1452, va ser un home d’esperit universal i va aconseguir que se l’anomenés pel seu lloc de naixença. Va ser un gran científic, però al mateix temps es va dedicar a l’enginyeria, l’arquitectura, la música, la poesia i la filosofia. Amb tot, les seves obres com escultor i pintor han traspassat els segles i encara avui les admirem.
Va ser alumne del pintor Andrea del Verrocchio, del que va aprendre les bases de la química, la metal·lúrgia i la mecànica, així com diverses tècniques artístiques com el dibuix, la pintura i l’escultura, a diferència d’altres aprenents que s’especialitzaven en l’elaboració dels marcs, els daurats i els bronzes. També va aprendre l’elaboració i preparació dels colors, el gravat i la pintura dels frescs. Quan Verrocchio es va adonar del seu talent, li va encomanar que acabés les seves pintures. Al mateix temps estudiava càlcul algorítmic.
Malgrat l’admiració que ha despertat com a científic i inventor, Leonardo va destacar, sempre, com a pintor, especialment en algunes pintures que han estat considerades com obres mestres del patrimoni universal.
Leonardo va realitzar nombrosos retrats de dones i se li reconeix la frase següent: “El personatge més digne d’elogis fou el que, pel seu moviment, tradueix millor les passions de l’ànima”.
En els seus dibuixos i les seves pintures, va introduir una concepció innovadora en relació a la perspectiva perquè considerava que les arts pictòriques formaven part d’una ciència i tenia molt interès pels fonaments científics.
La dama de l’ermini és un dels quatre retrats de dones que va pintar Leonardo i representa Cecilia Gallerani, amant de Ludovica Sforza. L’ermini que porta als braços està carregat de simbolisme.
La Belle Ferronière és el retrat d’una dama que era amant del rei Francesc I de França. Aquesta dona va donar nom a una joia que consistia en una cinta que envoltava el cap i que es tancava amb una pedra preciosa. Els ulls de la dama mostren una gran vivesa i la mirada és penetrant. Té algunes característiques comuns a La dama de l’ermini.
Ginebra de Benci va ser una dama de la classe aristocràtica de Florència. El retrat destaca per la seva estranya lluminositat i per l’atenció prestada al detall.
La Gioconda és el retrat més famós de la història. La fama d’aquesta pintura no és, solament, per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels misteris que l’envolten, com ara la seva enigmàtica expressió del rostre. És la última gran obra de Leonardo i la va estar retocant fins els seus darrers anys. De les moltes vicissituds, cal destacar que Napoleó va fer retirar el quadre del museu del Louvre per col·locar-lo a la seva cambra personal.

Interessant conferència centrada, especialment, en els quatre retrats femenins més famosos que va fer el cèlebre pintor renaixentista.