Dimecres, 30 d’octubre de 2019
ANNA PUJOL
Doctora Arquitecta. Enginyera Tècnica Industrial. Llicenciada en Belles Arts. Consultora de Formació, Disseny, Enginyeria i Arquitectura. Professora de la UPC-Universitat Politècnica de Catalunya. Col·laboradora en altres escoles universitàries:UOC,ENT-UB,etc.
CIUTATS DEL MÓN. DIFERENTS MODELS DE CIUTATS EN L’ACTUALITAT.
Recorregut per diferents models de ciutat.
Comparació entre ciutats turístiques, habitables, verdes, industrials, històriques, etc.
Exemples de metròpolis americanes, asiàtiques i europees.
Equilibri urbà i condicions socials i geogràfiques de les ciutats.
CIUTATS DEL MÓN. DIFERENTS MODELS DE CIUTATS EN L’ACTUALITAT
Anna Pujol
Josep Fatjó
Les ciutats són llocs on es concentra la població i les seves activitats. Centralitzen una sèrie de funcions urbanes i un gran nombre de serveis. Ciutats com Tokio o Nova York són centres indiscutibles de l’economia mundial.
Les ciutats es poden classificar segons la seva topografia (geogràficament) i segons les seves funcions (àmbit).
Geogràficament, és a dir, segons la seva estructura, ens trobem amb ciutats ordenades linealment, tal és el cas de Sitges, que està ordenada paral·lelament a la costa, i altres ordenades radialment com seria el cas de Londres.
Dins d’aquest mateix apartat i segons la seva construcció, moltes vegades degut a la orografia del terreny que les condiciona, ens trobem amb ciutats desordenades. El cas de La Paz a Bolívia o Caracas a Veneçuela en són dos exemples ben clars.
Des del punt de vista de l’àmbit, la classificació és molt més extensa.
Ciutats Històriques: Atenes i Roma serien els exemples més representatius donat que es van fundar molts anys abans de la nostra era. En el seu temps ja eren centres culturals i polítics d’una gran importància. És el cas, també, de la ciutat del Vaticà com a centre religiós i cultural.
Ciutats Industrials: Irún, en el cas d’Espanya, ha sigut, fins a finals del segle XX, una ciutat industrial per excel·lència. Manchester, a la gran Bretanya, ho va ser a rel de la revolució industrial. Actualment, la gairebé totalitat de les fàbriques s’han traslladat fora de la ciutat i moltes s’han reconvertit. Detroit, als Estats Units, una ciutat que amb prou feines té dos-cents anys, alberga tres fàbriques de cotxes: Ford, Chrysler i General Motors.
Ciutats Tecnològiques: Silicon Valley, creada l’any 1951, va veure el seu origen gràcies a la Universitat de Stanford que va adquirir uns terrenys per tal de fer-hi un parc tecnològic on s’investigués en alta tecnologia i que cooperés amb la Universitat.
Ciutats Verdes: Copenhagen va apostar per les bicicletes (el 63% de la gent va amb bicicleta) cosa que li va valdre el guardó en els C40 Cities Awards com a ciutat més verda el 2017 amb zero emissions de carboni. Hamburg és una ciutat-estat d’Alemanya i té, a l’actualitat, una extensa xarxa d’autobusos elèctrics i ha recuperat molta zona verda. Lisboa ha estat guardonada amb el títol “Capital Verda Europea 2020”.
Ciutats Jardí: Són nuclis urbans amb franges enjardinades basats en la concepció de Sir Ebenezer Howard del 1902. Runde Haver (Dinamarca) ho ha aconseguit.
Ciutats Turístiques: Venècia n’és el prototip, però amb molts inconvenients. Hong Kong explota el turisme comercial. Marbella i Benidorm ho fan amb la platja.
Ciutats del Joc: Las Vegas (EEUU) Montecarlo (Europa) i Singapur (Àsia)
Ciutats Fantasma: Varosha (Xipre) va ser abandonada el 1974. A Craco (Itàlia) no hi viu ningú perquè està situada sobre una falla geològica. Fukushima, que tenia més de cent-mil habitants, actualment hi viuen unes quaranta-mil persones.
Totes les grans ciutats tenen les seves característiques i els seus atractius i inconvenients, però cal convenir que cada vegada estan més poblades i que les àrees metropolitanes són més extenses. Caldrà fer, doncs, un nou ordenament urbanístic.
Recorregut per diferents models de ciutat. Conferència classificatòria de les ciutats més significatives del món.