Dimecres, 2 d’octubre de 2019
Josep-Lluís Carod-Rovira

Autor de la Història del protestantisme als Països Catalans, tema sobre el qual  ha pronunciat nombroses conferències, participat en congressos, dirigit seminaris i l’obra Les religions a Catalunya, així com diferents treballs sobre El metodisme a Mallorca; Els inicis del protestantisme a Eivissa; Vicent Mateu i el protestantisme valencià; La repressió franquista contra el protestantisme; Bíblia i protestantisme a les terres de llengua catalana; Ramon Montsalvatge, el primer protestant català? i Sobre les dificultats d’arrelament del protestantisme als Països Catalans. Comissari de l’exposició “500 anys de Reforma protestant”, al Caixa Fòrum de Barcelona (octubre 2017-gener 2018), traductor al català de les 95 tesis de Luter, és professor d’història del protestantisme en el Màster sobre Diversitat Religiosa que  imparteix la Universitat de Girona. Els darrers nou anys, fins a la seva jubilació recent, ha estat director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra.

El protestantisme als Països Catalans

La reforma protestant iniciada per Martí Luter va arribar ben aviat als Països Catalans, si bé diversos factors, més de caràcter polític i cultural que no pas religiós, en van dificultar, enormement, l’arrelament. La figura protestant més important de la nostra història és Pere Galès (Ulldecona 1537-Saragossa 1595), humanista i professor a la universitat de Ginebra, mort a les presons de la Inquisició espanyola. El valencià Jeroni Conques traduí el Llibre de Job, com el també valencià Lluís de las Torres el Nou Testament, fins que el 1832 aparegué a Londres la primera versió publicada en català de Lo Nou Testament. Sempre perseguit, a finals del XIX començà la represa protestant amb l’arribada de missioners de les diferents denominacions (presbiterians, metodistes, anglicans, assemblees de germans) i una tasca ingent en matèria social (Hospital Evangèlic de Barcelona, encara existent), educativa (escoles en 30 poblacions) i periodística (més de 130 publicacions des de 1869 fins ara). La primera església protestant va ser fundada a Maó, el 1868, per Francesc Tudurí de la Torre,. En aquests moments, les diferents denominacions protestants disposen d’un miler de centres de culte arreu dels Països Catalans, on apleguen al voltant de 400 mil creients.

EL PROTESTANTISME ALS PAÏSOS CATALANS

Josep Lluís Carod-Rovira

Josep Fatjó
La reforma protestant, iniciada per Martí Luter, va arribar ben aviat als Països Catalans, però la primera església protestant no va ser fundada fins el 1868 a Maó i, en l’actualitat, hi ha un miler de centres de culte arreu del territori català.
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i es refereix a aquelles que es van separar de l’Església Catòlica arran de la Reforma del segle XVI.
El 1517 Martí Luter ordena i sistematitza un seguit de coses en les que no estava d’acord i que ja es criticaven dins del mateix sí de l’església catòlica. El 1519, algunes obres de Luter ja circulaven entre els germans revoltats, però el tribunal de la Inquisició, al 1523, crema viu el pintor Gondisalvi a Palma per heretge luterà.
Els primers nuclis luterans, es troben al País Valencià a l’entorn del noble Gaspar de Centelles i Segimon Arquer que van ser víctimes de la Inquisició. Igualment hi ha un altre focus a la cartoixa de Porta Coeli i a Morella.
La nova fe entra al país per terra i per mar. El comerç, la immigració occitana i francesa són portes d’entrada del protestantisme sempre reprimit. Del segle XVI al XIX, l’exili serà l’únic refugi per a poder viure aquesta fe amb normalitat, tal és el cas de Pere Galès, professor de la Universitat de Ginebra i figura màxima del protestantisme català i que va acabar jutjat i executat per la justícia espanyola.
A Menorca, que estava sota domini britànic al segle XVIII, es reconeix la llibertat de cultes i el 1733, l’anglicà valencià L. De las Torres, tradueix els Evangelis al català per als menorquins. Ala Països Catalans, al 1868, es crea la primera església protestant i a la Catalunya Nord, no és fins 1895 que s’hi funda una església protestant a Cotlliure.
Com a moviment intel·lectual, el protestantisme va créixer a partir del Renaixement atraient, principalment, als intel·lectuals, polítics, professionals i artistes. La invenció de la impremta, va permetre que les idees protestants s’estenguessin  ràpidament i va permetre la producció de Bíblies en llengües vernacles.
La Reforma no va arrelar aquí més per motius culturals i polítics que religiosos. La Inquisició va perseguir amb mà de ferro la dissidència. De fet, els grans textos dels reformadors no van arribar en català fins als anys noranta del segle passat, cosa que feia pensar que el protestantisme era una religió estrangera per a estrangers. A Europa, el protestantisme, triomfa d’Alemanya en amunt.
La Inquisició no desapareix fins el 1834. Amb la República, s’arriba a la setantena d’esglésies i una trentena d’escoles es fan entre Llançà i Santa Pola. A Barcelona, l’Hospital Evangèlic, serà l’únic existent al sud dels Pirineus, però amb el franquisme, el protestantisme torna a les catacumbes.
L’aportació més important a la nostra cultura és la primera traducció al català de “Lo nou Testament” (Londres, 1832) i ja fa cinquanta dos anys de l’aparició de “Presència Evangèlica”, la primera publicació protestant íntegrament en català, que continua editant-se.
El protestantisme, disposa, actualment, d’un miler de centres de culte als Països Catalans amb prop de 400.000 creients. Són, doncs, la segona confessió religiosa en importància.

Molt interessant la conferència impartida, de manera clara i pedagògica, per aquest gran especialista en el tema.