Crònica sessió 24 d’abril 2019

 

Dimecres, 24 d’abril de 2019

JORDI MARRUGAT

Doctor en Estudis Hispànics per la Universitat de Sheffield (Anglaterra) i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat estudis sobre autors i moviments literaris contemporanis. Entre aquests destaca l’estudi El saltamartí de Joan Brossa: les mil cares del poeta (Arola, 2009). Ha exercit de crític literari a revistes com Els Marges, de la qual va ser cap de redacció. Ha fet conferències sobre literatura catalana arreu del món i actualment es dedica a la docència. Podeu trobar informació sobre la seva trajectòria, les seves publicacions i les seves activitats al blog: https://jordimarrugat.wordpress.com/

JOAN BROSSA, LES MIL CARES DEL POETA

En aquesta conferència es presentarà el conjunt de l’obra de Joan Brossa en tot el seu abast i tota la seva diversitat. A partir d’exemples concrets (poemes, imatges i declaracions de l’autor), s’anirà mostrant com sorgeixen en l’obra de Joan Brossa les diverses formes que donà a la poesia: retòrica, essencialista, escènica, visual, objectual, transitable, cibernètica, etc. Es mostrarà per què apareixen aquestes formes, quin sentit tenen i com les practica Brossa. D’aquesta manera, s’arribarà a una comprensió general de la poètica de Joan Brossa i de les seves obres concretes.

JOAN BROSSA, LES MIL CARES DEL POETA

Jordi Marrugat

Josep Fatjó
Joan Brossa va donar diverses formes a la seva poesia. El sentit i la forma que el poeta donà als seus poemes, és el fil conductor d’aquesta conferència.
Joan Brossa (Barcelona 1919-1998) provenia d’una família conservadora. El seu pare era gravador i gràcies a la seva biblioteca, va poder llegir alguns autors catalans (Verdaguer, Maragall, Folch i Torres, etc.).
El primer text que va signar el va escriure en castellà durant la guerra civil al front republicà. Un cop acabada la guerra i retornat a Barcelona, va entrar en contacte amb Foix, Miró i Prats. Amb el mestratge d’aquests tres artistes, Brossa va encaminar la seva carrera literària, especialment a través de les biblioteques personals de Foix i Prats, aprofundint en la seva formació artística i literària.
La seva obra creativa abraça tots els aspectes de l’art (prosa, teatre, cinema, música, arts escèniques, màgia, circ i arts plàstiques) malgrat que ell mateix reconeix que és poeta i que tot allò que fa és poesia. És, en definitiva, un lluitador i un prestidigitador de la paraula.
La seva poesia es pot catalogar de diferents maneres segons com la mostra: retòrica,  essencialista, escènica, visual, objecte i transitable.
Els seus inicis, doncs, van ser cap el 1941 amb uns poemes de caràcter visual que va anomenar “experimentals”. Poc després va començar la seva producció teatral.
A l’any 1948 va fundar la revista Dau al set juntament amb Tàpies, Ponç, Cuixart, Puig i Tharrats. D’aquesta època, Brossa en va treure bon profit i va continuar les seves indagacions teatrals en una línia dadaista d’absurd i de destrucció del llenguatge.
Els elements de la seva poesia, com la ironia, l’associació, la descontextualització i el refús de la diferenciació entre paraula i objecte, van cristal·litzar en la confecció d’objectes. Si bé en els seus inicis surrealistes ja havia construït un parell d’objectes tridimensionals, a partir de 1967 Brossa es dedicà de ple al món dels objectes. La seva producció plàstica es va poder veure en nombroses exposicions i retrospectives arreu del món: de Basilea a Sao Paulo i de Venècia a Nova York.
Durant la segona meitat dels anys seixanta, Brossa començà una col·laboració amb Pere Portabella com a guionista de diversos films del cineasta. També va tenir l’ocasió de publicar una primera mostra de la seva poesia visual a Quadern de poemes (1969), Poemes per a una oda (1970) i Vuit pòsters poema(1972) participant a Nurenberg i Belgrad en una exposició col·lectiva internacional.
Pel que fa als poemes objecte, en va exposar en una exposició col·lectiva a Barcelona. Ell que sempre havia simpatitzat amb les forces d’esquerra—principalment el PSUC— va participar en molts actes de protesta i reivindicació com la tancada d’intel·lectuals a Montserrat. Tot i la censura del règim franquista, en la seva poesia es va fer ressò dels esdeveniments polítics del país.
A partir dels anys setanta, Brossa va poder publicar de manera normalitzada una part considerable de la seva poesia, tant la que havia tingut una minsa difusió com la que havia estat silenciada al llarg dels anys de la dictadura.
En reconeixement de la seva obra poètica, Brossa va ser reconegut amb diferents premis: Ciutat de Barcelona, d’Arts Plàstiques de la Generalitat, per la UNESCO i doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona entre molts altres.

Bona exposició de la complexa i controvertida obra d’aquest polifacètic artista de la paraula.