Crònica sessió 20 de març 2019

 

Dimecres, 20 de març de 2019

 JORDI CAMINS JUST

Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona i és Màster Tècnic per l’Institut d’Estudis Superiors Econòmics i d’Assegurances (INESE), és professor en diverses escoles de muntanya. Professionalment es dedica a l’economia i administració d’empreses, així com a la formació didàctica i a la divulgació dels efectes que el canvi climàtic causa en tot el planeta. Ens visita a l’Aula en qualitat d’Observador glaciòleg, que ha participat en ascensions i expedicions a glaceres i muntanyes de molts indrets del planeta; des dels Pirineus i els Alps a l’Antàrtida, passant pels Andes i els Camps de Gel Patagònics; per l’Himàlaia, l’Àrtic i les solitàries muntanyes africanes. Des del 1982, fa 36 anys, que dedica part del seu temps a l’observació i seguiment de les glaceres de tot el món, especialment dels Pirineus, motiu pel que va estar guardonat amb el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Col·labora amb diverses universitats europees i webs educatives; amb el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya; i és membre del GECCC (Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya). És autor de nombrosos articles i de diverses publicacions, entre les que cal destacar els llibres Pirineos. Glaciares desde el aire; Glaceres 2016: Los 100 últimos glaciares del sur de Europa; El Canvi Climàtic a les Glaceres dels Pirineus; La Glacera d’Aneto, efectes del Canvi Climàtic en Imatges; tots ells publicats amb la intenció de divulgar de manera senzilla el fenomen de les glaceres i la seva evolució a tota la ciutadania, utilitzant la fotografia comparativa com a eina didàctica.

 EL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA  i  PIRINEUS. ON SOM? ON ANEM?
Recentment el Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) hem presentat al Parlament el “Tercer Informe Sobre el Canvi Climàtic a Catalunya” (TICCC), amb l’objectiu d’analitzar l’estat i l’evolució recent i futura del clima a Catalunya. La síntesi d’aquest informe ens ajudarà a conèixer on som i non anem climàticament parlant. Comptarem amb l’inestimable ajuda del millor indicador del canvi climàtic, l’evolució del gel dels Pirineus, utilitzant la fotografia comparativa com a eina didàctica.

EL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA I PIRINEUS. ON SOM? ON ANEM?

Jordi Camins Just

Josep Fatjó
El “Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya” (TICCC), presentat al Parlament de Catalunya, analitza l’estat i l’evolució recent i futura del clima al nostre país.
Els animals i les plantes s’adapten al canvi climàtic. En canvi, en el cas de les geleres, el gel desapareix. Aquest és un indicatiu clar que estem davant d’un augment de les temperatures.
L’Informe presentat recentment al Parlament de Catalunya sobre el canvi climàtic al nostre país, està basat en quatre apartats que determinen i expliquen les causes i conseqüències d’aquest canvi: bases científiques, sistema natural, sistema universal i, finalment, com gestionar aquest canvi.
Les glaceres són gel glacial en moviment. Aquest moviment és degut a la gravetat i al pes de les diferents capes de neu que s’acumulen en les parts superiors. Es formen per l’acumulació de neu i en funció de la quantitat caiguda, hi pot haver un superàvit o un dèficit. Les capes més superficials de neu es poden fondre o, pel contrari, es poden convertir en gel glacial passant a engrossir el glaciar. Així, la manca de neu nova afebleix el gruix de la glacera i aquesta pot acabar desapareixent.
El gel glacial és diferent del gel ordinari. El primer està format per la transformació de la neu en gel. La neu, acumulada en capes, es converteix en gel en un període d’uns set a deu anys. El gel ordinari és el que “fabriquem” tipus glaçons.
El front de les geleres és la part més avançada d’aquesta i és el lloc on es fon el gel. Aquest front pot arribar al mar i amb el moviment de la gelera, aquesta es trenca formant icebergs. Aquests suren en l’aigua i només en podem veure un 10% del seu volum total. Per això els vaixells trenca gels no els poden trencar. Aquests vaixells només trenquen la banquisa que té un metre de gruix.
Les esquerdes de les geleres són els seus estrips i són el signe del seu moviment. Els seracs són els blocs de gel que es produeixen degut al trencament de la gelera. El material morrènic està format per pedres i terra que la mateixa gelera erosiona i arrossega, tant damunt seu com pels laterals. Hi trobem blocs erràtics que, a vegades, formen taules glaciars que són pedres sostingudes per un con de gel. Al Pirineu s’estudien les geleres i també les congestes. Aquestes, a diferència de les geleres, no tenen moviment.
L’evolució climàtica al llarg de la història del planeta, ha passat per èpoques càlides i fredes al llarg d’uns 100.000 anys. Ara ens trobem en una època càlida des de fa 18.000 anys. Per fer-nos una idea, en les èpoques de glaciació, els gels àrtics arribaven fins les illes britàniques cobrint-les en la seva totalitat.
Causes del canvi climàtic. S’apunten dues causes principals: la natural i l’antropogènica. La primera està formada per tots aquells motius còsmics deguts als períodes d’apropament i distanciament de la terra al sol, a la seva inclinació i al seu moviment i, també, a un augment de l’escalfor del sol. La segona, d’origen antropogènic, és derivada de les activitats humanes en el planeta: emissió de gasos, contaminació, etc.
Pel que fa a les geleres del Pirineu, cal dir que es calcula que a l’any 2040 no en quedarà cap perquè la temperatura mitja, cap a l’any 2050, haurà augmentat 5º.
Cal, doncs, fer una reducció important de l’emissió de gasos i evitar al màxim la contaminació i, sobretot, cal una conscienciació global, però a nivell personal.

Conferència molt didàctica i amena sobre un problema que ens afecta a escala mundial.