Crònica sessió 20 de febrer 2019

 

Dimecres, 20 de febrer de 2019

PERE ALZINA I BILBENY

Biòleg i Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental. Va començar a treballar en el món de l’educació ambiental al PN dels Aiguamolls de l’Empordà, al Parc Nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici i, sobretot, a l’Escola de Natura del Corredor del parc homònim. Va continuar en el món de la consultoria ambiental fent estudis i projectes de vectors ambientals (residus, aigua, aire, etc), estudis territorials i urbanístics (Estudis d’Impacte Ambiental, plans d’ordenació urbanística, etc) i de biodiversitat (reintroducció del falcó pelegrí a Barcelona, projecte Orenetes www.orenetes.cat, Diagnosi dels Parcs Naturals de Bòsnia, etc.). Actualment treballa com a consultor a Barcelona Regional i complementa i enriqueix la feina amb conferències, cursos, tallers i sortides guiades de natura, muntanya, megalitisme i cultura a Catalunya (www.beyondbarcelona.com) i a països de l’Europa de l’Est (Polònia, Bulgària, Romania, etc.) de la mà d’Altaïr Viatges.

DEL PIRINEU A L’AIXETA DE CASA- EL CICLE DE L’AIGUA
Xerrada sobre el cicle de l’aigua al nostre poble, comarca o país. Des del seu naixement, a les capçaleres de les muntanyes pirinenques (Ripollès i Berguedà), per les planes interiors (Osona, Bages, etc), pels embassaments de rius (La Baells, La Llosa del Cavall, Sau, Susqueda, etc), per les principals potabilitzadores (Cardedeu i Sant Joan Despí), fins arribar a l’aixeta de casa nostra. La xerrada posa especial èmfasi en el consum diari per càpita, en el usos que li donem (de “boca”, de rec, de neteja viària) i en el destí final (el mar o el riu). La xerrada es clou amb les alternatives que tenim a l’abast per a reduir-ne el consum per càpita o rebaixar-ne la contaminació.

DEL PIRINEU A L’AIXETA DE CASA. EL CICLE DE L’AIGUA

                                                                                       Pere Alzina Bilbeny
Josep Fatjó
Des del seu naixement a les capçaleres de les muntanyes pirinenques, l’aigua arriba a l’aixeta de casa, però abans passa pels embassaments i les principals potabilitzadores.
Cal tenir una visió global del cicle de l’aigua: visió metropolitana, visió del país (Catalunya) i, també, una visió mundial.
El 3% de l’aigua del planeta és dolça. I d’aquest 3% el 0,01% és per beure.
Moltes capitals europees tenen rius molt cabalosos que són, fins i tot, navegables tot i que la pluviositat d’aquests països és molt semblant a la nostra. Així doncs, com és que en el cas de Barcelona els rius que l’envolten no ho són ni de bon tros?  A Barcelona només el Besós i el Llobregat voregen la capital i travessen l’Àrea Metropolitana. Cal buscar la resposta en la manera com plou i en el clima mediterrani.
Com cau l’aigua? Aquí ens plou de manera molt irregular, és a dir, que al llarg de l’any es produeixen el que s’anomenen pluges equinoccials i varien molt d’un any a l’altre, per això hi ha anys de sequera i anys molt humits. L’aigua que cau determina les zones humides i les zones seques.
La resposta a la primera pregunta es pot respondre dient que l’aigua “evapotranspira”, és a dir, que l’acció del sol, en el nostre clima, i la captació de l’aigua a través de les plantes, determinen l’escassetat d’aigua en superfície. Cal tenir en compte que a Catalunya hi ha una superfície arbrada que ocupa, aproximadament, el 61% del territori. Pel que fa a l’acció del sol, a Londres, París o a qualsevol ciutat del centre i nord d’Europa, l’evaporació de l’aigua en superfície no és tan gran com aquí.
L’aigua que s’infiltra forma rius subterranis, especialment en zones calcàries i també forma aqüífers granulars.
A Catalunya hi ha dues conques hidrogràfiques: l’occidental que va a parar a l’Ebre i l’oriental—conca interna—que és la que neix i es queda a Catalunya (Ter, Llobregat, etc.). A Cerdanyola l’aigua superficial (Riu Sec, riu Major, torrent dels Gorgs, de can Magrans, Codonyers, etc.) va a parar al Besòs.
D’on ve l’aigua que bevem? Dels pous (tall vertical) i mines (tall horitzontal). A l’any 1871 es va construir l’aqüeducte de Dosrius per portar l’aigua a Barcelona i com que no n’hi havia prou es va anar a buscar l’aigua al riu Llobregat.
Les plantes potabilitzadores (ETAP) tracten l’aigua per potabilitzar-la a través de filtres de sorra i de carboni actiu. A l’any 1956 es va construir la de Sant Joan Despí i a l’any 1980 la d’Abrera pel que fa al riu Llobregat. Per la conca del riu Ter, es van construir a Cardedeu, Llinars i la Roca (1966) l’ETAP que ens subministra  l’aigua a Cerdanyola.
A tota l’Àrea Metropolitana es subministren 400Hm cúbics del Ter i 200Hm cúbics del Llobregat.
Pel que fa a les desalinitzadores, n’hi ha una a Blanes i una altra al Prat del Llobregat que ajuden al subministrament de les ETAP, però només funcionen quan hi ha molta sequera.
El consum d’aigua a Catalunya es reparteix de la següent manera: 70% reg, 20% ús domèstic i 10% ús industrial. A Barcelona s’ha reduït un 20% el consum total d’aigua. L’aigua és un bé molt preuat.
Quines alternatives tenim per estalviar i rendibilitzar el consum d’aigua? Cada població té la seva particularitat: conscienciar que és un bé escàs, regular la demanda, gestió segregada, aprofitar els aqüífers, nous transvasaments i un llarg etc.

Exposició molt didàctica i entenedora que ens ha fet veure la importància de l’estalvi d’aigua.