Dimecres, 23 de gener de 2019

                                                                                          MIQUEL PALLARÈS
Llicenciat i Doctor en Medicina. Especialista en Medicina interna i aparell digestiu.
Metge per oposició de l’ICS, té una perllongada experiència hospitalària a l’Hospital Clínic de Barcelona i com a metge clínic a diverses mútues,
Ha estat Director de Formació Mèdica en diferents laboratoris farmacèutics.
És autor de diversos llibres sobre el coaching, la ment, les emocions, el sexe i la violència de gènere.
Ha publicat en moltes revistes mèdiques i ha fet moltes presentacions a congressos nacionals i internacionals.
Metge de l’Agrupació Barça Jugadors i del Barça Legends.
Ha participat com a docent al llarg d’aquests anys en diverses Aules Universitàries.

                         LA IMPORTÀNCIA DE LES EMOCIONS I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES EN LA SALUT
Tot i que les emocions semblen les grans desconegudes, i són el gran descobriment de la Neurociència actual per les nostres vides, Aristòtil (384-322 A.C.) ja en parlava.
Què ha canviat tant, perquè les emocions estiguin de moda?
Potser el que més ha canviat és que ara entenem més i millor com es formen i com es transformen, i coneixem les importants conseqüències que tenen en la nostra salut física i mental.
Parlem-ne entre tots i segur que acabarem tenint-ne una visió diferent i més profitosa per a nosaltres.

                                                                     LA IMPORTÀNCIA DE LES EMOCIONS

                                                                 I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES EN LA SALUT

                                                                                           Miquel Pallarès

Josep Fatjó
Tot i que les emocions semblen les grans desconegudes i són el gran descobriment de la Neurociència, Aristòtil (384-322 AC) ja en parlava.
La Neurociència estudia el sistema nerviós i posa ordre al caos.
El principi de la vida, que ja s’explicava al Gènesi, també s’explica avui (teoria del Big Bang) des de la ciència. Aquesta explica com és la realitat.
Els procariotes són un tipus d’organismes unicel·lulars que es caracteritzen per no disposar de nucli cel·lular, és a dir, que el seu ADN es troba en el citoplasma.
La Genètica és la ciència de l’herència en éssers vius i l’Epigenètica estudia com l’ambient i la història de l’individu influeixen sobre l’expressió dels gens.
L’encèfal té cent mil milions de neurones i les sinapsis (unions entre neurones) arriben a la xifra de 800 zeros.
McLean, neurocientífic nord-americà,  va dir que tenim tres cervells: el rèptil, que és comparable amb el cervell dels rèptils,  el paleomamífer o límbic que és el que ens permet la supervivència al interactuar amb elements del món extern i el neo-cortical o neomamífer que regula emocions (nosaltres no dominem les emocions; elles ens dominen a nosaltres) específiques basades en les percepcions i interpretacions del món immediat. Aquests tres cervells estan connectats entre ells.
L’emoció passa per davant de la raó. El cervell mamífer no està preparat per ser feliç,  això és degut a l’existència de les emocions aflictives, és a dir, dolentes.
Paul Ekman, psicòleg social nord-americà, va descriure les sis emocions bàsiques: Por, alegria, sorpresa, tristesa, ira i fàstic. També va estudiar les expressions facials (el que en diríem comunicació no verbal) i va demostrar que es poden utilitzar per detectar mentides i serveixen, també, per a conèixer el veritable estat emocional d’una persona. Aquestes expressions facials, en ser automàtiques, no poden ser dissimulades tot i que duren menys d’un segon.
El còrtex cerebral exerceix un paper clau en la memòria, l’atenció, la percepció de la consciència, el pensament i l’idioma.
Un estímul és qualsevol canvi en l’ambient intern o extern d’un organisme que provoca una modificació en l’activitat. Tots els organismes són sensibles als estímuls de l’entorn inclosos els vegetals i els microorganismes.
Quina és la resposta a la manca d’estímuls? El cas de Kamala i Bamala (les nenes llop) que només van rebre els estímuls d’una manada de llops, lluny de qualsevol humà, ens ho demostra. Les seves respostes emocionals i les seves accions eren semblants a la dels animals que les havien adoptat i no pas a les dels humans.
Lewis M. Terman era un psicòleg americà pioner en la psicologia educativa. Va ser el primer en crear una versió nova de l’escala d’intel·ligència (I.Q.) de Staford-Binet i l’utilitzava, principalment, per detectar dificultats en l’aprenentatge en nens i per trobar, tant en nens com en adults, una intel·ligència per sobre de la mitjana.
Pel que fa a les emocions aflictives, cal dir que si aquestes duren més de tres mesos poden produir trastorns físics importants: IAM, HTA, infeccions, càncer, etc.
Finalment val a dir que “la millor manera de ser feliç és ser egoista, però un egoista llest, no ximple”.

A l’espera del curs monogràfic d’enguany, ja tenim una bona base per entomar-lo.