Dimecres, 12 de desembre de 2018
JUDIT SUBIRACHS-BURGAYA
Nascuda a Barcelona l’any 1959 es Doctora en Història de l’Art per la UB.
S’ha especialitzat en l’escultura catalana dels segles XIX i XX.
Des del 2004 és la conservadora de l’obra de Josep M. Subirachs i dirigeix a Barcelona l’Espai Subirachs.
A més de nombrosos articles en publicacions periòdiques i de textos en obres col·lectives, és autora dels volums L’escultura moderna i contemporània (amb Joan Ramon Triadó) (1998), Subirachs a Catalunya, Obra en espais públics (2006) i Subirachs a Barcelona (2012).
SUBIRACHS, ARTISTA POLIFACÈTIC
Al llarg de la conferència, la Dra. Judit Subirachs-Burgaya exposarà un recorregut per la trajectòria de Josep M. Subirachs, artista català de reconegut prestigi internacional.
Des dels seus orígens, sota la influència del Noucentisme, fins a la darrera etapa metafísica, comentarà les etapes expressionista, abstracta i neofigurativa per acabar amb una reflexió sobre l’aportació de l’escultor a la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família.
La conferència estarà il·lustrada amb la projecció d’imatges de les principals obres de Subirachs, per ajudar a comprendre l’univers iconogràfic, personal i inconfusible, d’un dels exponents més representatius de l’art català de la segona meitat del segle XX.
SUBIRACHS, ARTISTA POLIFACÈTIC
Judit Subirachs-Burgaya
Josep Fatjó
Josep Maria Subirachs, artista polifacètic, va iniciar la seva carrera artística sota la influència del Noucentisme i va ser un dels exponents més representatius de l’art català de la segona meitat del segle XX.
Josep M. Subirachs va néixer al barri barcelonès del Poblenou el 1927 i va ser, a més d’escultor, dibuixant, pintor, gravador i litògraf i dissenyador de joies. També va fer cartells i medalles. És per aquest motiu que se l’anomena un artista polifacètic. Va destacar, principalment, en l’escultura, i l’aprenentatge, de molt jovenet, el va fer com a aprenent al taller d’Enric Monjo i Frederic Marès, ambdós escultors noucentistes. Hi va romandre cinc anys, però la feina que feia no el satisfeia massa perquè, com aprenent que era, es dedicava més a “pastar fang” i escombrar el taller. Amb tot, hi va aprendre les primeres tècniques escultòriques. El 1947 ho va deixar i es va traslladar al taller d’Enric Casanovas que el va influir i el va introduir, ja de ple, en l’estil noucentista.
Tot i que ell volia estudiar arquitectura, la guerra i els seus orígens familiars humils li ho van impedir. Tal vegada per això, va ser un artista autodidacte i aviat es va anar distanciant d’aquell estil fins a crear el seu de propi.
Als trenta anys, guanyà un concurs a León per decorar la façana de la basílica de La Virgen del Camino i el 1951 obtingué una beca de l’Institut Francès per anar a París on va poder fer coneixença amb Picasso i altres artistes de l’avantguarda europea del moment, entre ells Henry Moore, que el van introduir en el món de l’Expressionisme.
Convidat per l’artista belga Luc Peire, es va instal·lar uns anys a Bèlgica on va començar la seva fama internacional rebent multitud d’encàrrecs especialment del col·leccionista Rémy Vanhoidsenhoven. Va ser llavors que Subirachs es va començar a dedicar professionalment a l’escultura.
La seva etapa d’Abstracció la inaugurà amb una escultura a les Llars Mundet de Barcelona (1957), la qual va ser la primera obra seva col·locada a la via pública. De fet, sempre havia considerat que exposar al carrer era la millor manera de fer arribar l’art a la gent. Tot i que, a Barcelona, va exposar moltes obres públiques, la gran majoria de la gent no entenien el seu estil. Amb tot, va seguir rebent molts encàrrecs d’arreu del món.
El 1966 va realitzar una medalla commemorativa del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i la recaptació va anar destinada a pagar les multes imposades als participants de la “Caputxinada”.
Va passar una època de crisi i d’aquí en va sorgir la seva etapa Neofigurativa, on els positius i negatius i les contraposicions mostraven ja l’estil particular més actual de l’artista.
La seva obra s’ha fet present arreu del país i a tot el món, però la seva obra magna va ser la decoració escultòrica de la Façana de la Passió de la Sagrada Família. Per a la seva realització, l’escultor es va traslladar a viure a la mateixa Basílica perquè, com el mateix Gaudí, volia tenir el taller en el mateix lloc de l’obra. Aquesta va ser molt criticada en el seu moment pel seu estil massa contemporani tot i que, finalment, el públic visitant l’ha arribat a estimar i valorar.
Estan comptabilitzades més de deu mil obres de l’artista.
Excel·lent exposició que es pot completar amb la visita a l’Espai Subirachs al Poblenou al carrer Batista 6. www.subirachs.cat