Dimecres, 14 de novembre de 2018 

VICENT PARTAL

Nascut a Bétera és periodista i director de VilaWeb.  L’any 1995 va fundar VilaWeb, el principal diari electrònic en català, amb més d’un milió d’usuaris únics i actualment el digital més antic d’Europa.
Ha rebut, entre altres, el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme i els Premis Nacionals de Periodisme i d’Internet.
És president de l’European Journalism Center, amb seu a Maastricht.
Anteriorment havia treballat, especialment com a reporter de política internacional, en mitjans com El Temps, Diari de Barcelona, TVE i La Vanguardia.
Ha escrit diversos llibres, “A un pam de la independència”, ”Desclassificat 9N” i “Nou homenatge a Catalunya”

EL PAPER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, AVUI

Els mitjans de comunicació van esser definits com el “quart poder” (després del legislatiu, l’executiu i el judicial). La realitat, però, dista molt de ser aquesta.
Els mitjans son més aviat instruments de poder –sobretot ara- en que el poder més real de tots és l’econòmic. No ho són tots, però. I quan no ho són compleixen un paper de control del poder des de la societat i de construcció i educació social.
Els bons mitjans de comunicació han de ser crítics amb tothom, començant per ells mateixos, però per poder-ho ser necessiten de lectors compromesos també.
No pot haver-hi bon periodisme si no hi ha bons lectors o espectadors i això, en aquesta època tan marcada per les xarxes socials, és més difícil que mai. Encara que també, paradoxalment, és més possible que mai.

EL PAPER DELS MITJANS DE COMUNCACIÓ AVUI

Vicent Partal

Josep Fatjó
Tot i ser definits com el quart poder (després del legislatiu, l’executiu i el judicial), els mitjans de comunicació son instruments de poder econòmic.
Cal diferenciar, clarament, informació, periodisme i mitjans de comunicació. La informació, de manera general, és tot allò que l’ésser humà és capaç de percebre tant en les comunicacions escrites i orals com a través de les imatges, l’art i la música. El periodisme és l’activitat que comporta la compilació i publicació de la informació relativa a l’actualitat, especialment de fets notables i que ha de tendir a l’objectivitat i que s’adreça a molta gent. Els mitjans de comunicació son els sistemes de transmissió de la informació. De fet, son el negoci del periodisme.
A dia d’avui, s’ha deixat de parlar del carrer (d’allò que passa a prop) per parlar del món d’una manera globalitzada. El mecanisme que s’utilitza perquè funcioni un mitjà, en aquest procés d’informació, és la credibilitat i aquesta, és la que ha de regir el món dels mitjans. En referència a la credibilitat, avui, en què han aparegut molts sistemes de comunicació (whatsapp, etc), cal fer-nos una pregunta: Qui ens parla? Tot allò que s’escriu i s’envia per whatsapp, per exemple, de ben segur que no es publicaria en un mitjà de comunicació convencional i moltes coses poden ser mentida perquè no estan contrastades. La veritat, que és un concepte complicat, no se sap. La veritat pot ser relativa. Només els fets son objectius. Per això, la feina del periodista és buscar els fets i desbrossar-ne l’opinió.
La primera feina del periodista és escoltar els lectors i cal que aquests siguin crítics, de la mateixa manera que ho han de ser els propis mitjans.
Els mitjans de comunicació no son el quart poder, però influeixen en l’estat d’ànim dels lectors. Alguns mitjans han de renunciar a ser crítics i a educar la societat per motius econòmics. Tal vegada és perquè es paguen per sota el preu de cost. Avui podem llegir qualsevol diari on line de manera gratuïta i contrastar-ne les notícies.
Una altra pregunta que sovint ens fem: Tots els mitjans menteixen? Evidentment que no. Per posar un exemple, darrerament hem pogut veure com grups de periodistes de RTVE s’han manifestat exigint que els deixin fer la seva feina sense pressions donat que el poder legislatiu els obligava a distorsionar i, fins i tot, a ometre informació.
Com saber si un mitjà està comprat o no? Per tres factors que cal analitzar: la viabilitat, la cultura democràtica del país i l’ètica personal. Per això cal tenir present que l’objectivitat pot arribar a ser una eina perillosa a través de la qual es pot fer molt mal al periodisme. L’objectivitat no ha de privar la subjectivitat dels fets a l’hora d’explicar-los.
A Espanya hi ha poca tradició periodística. Per al conferenciant hi ha tres referents periodístics a nivell mundial: The New York Times per la seva metodologia. El periodisme italià, per la bellesa a l’hora d’escriure i el periodisme francès perquè és combatent i es mesura en funció de com millora la societat. Aquests tres tipus de periodisme tenen en comú que volen fer entendre el món a la societat.
Els periodistes, en el món d’avui, son importants, però els lectors crítics encara ho son més, per això cal una ciutadania crítica que  denunciï les mentides d’alguns mitjans.

Interessant conferència feta des d’un punt de vista crític i professional, que ha posat sobre la taula algunes qüestions sobre el periodisme actual.