Crònica sessió 17 d’octubre 2018

 

  Dimecres, 17 d’octubre de 2018
CLARA ESQUENA

Llicenciada en Psicologia Clínica per la Universitat Ramon Llull de Barcelona, té una amplia formació en el camp de la psicopatologia.
És una experta terapeuta en l’àmbit de la salut mental.
Ha col·laborat, dins del tema de la psicologia, en diferents mitjans de comunicació, tant en ràdio i televisió com en la premsa escrita.
Ha participat com a conferenciant en altres Aules d’Extensió Universitària de diferents localitats.

 LES PATOLOGIES DEL PODER: LA CARA FOSCA DELS GOVERNANTS

En aquesta conferència es farà un repàs a algunes de les “patologies” que han afectat a les persones que han ostentat càrrecs polítics importants en el decurs de la Història. Començant pel Renaixement, i de la mà de Nicolau Maquiavel, descobrirem les primeres ombres dels poderosos. I continuant per la revolució francesa ens endinsarem en la psicologia de Joseph Fouché, amo i senyor de les clavegueres. També descobrirem què és la Síndrome d’hybris i l’estat delicat de salut, sovint ocultat, que han patit diferents presidents del segle XX.
Farem referència als motius pels quals prolifera la mediocritat en les altes esferes i explorarem els diversos factors que porten a certs governants a la corrupció.
Finalment, apuntarem algunes de les mesures possibles per a “tractar” aquestes “patologies” per tal d’evitar les seves terribles conseqüències patides per la població.

 

LES PATOLOGIES DEL PODER:
LA CARA FOSCA DELS GOVERNANTS

Clara Esquena

Josep Fatjó
De la renaixença ençà—i de ben segur de molt abans—els càrrecs polítics més destacats, s’han vist afectats per “patologies” que bé han valgut un estudi psicològic.
Maquiavel (1469-1527) va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià. La seva obra més coneguda va ser El Príncep i els estudiosos han argumentat que va tenir una gran influència sobre el pensament polític dels Pares Fundadors dels Estats Units i el valoren de manera positiva perquè veia el món del poder amb realisme.
Joseph Fouché (1759-1820) va afavorir, durant la Revolució Francesa, les mesures més extremistes dels Jacobins. Va ser un revolucionari moderat i va arribar a ser la mà dreta de Napoleó, col·laborant en el cop d’estat del 1799. Napoleó el va nomenar ministre d’interior i va dirigir, amb força eficàcia, la policia secreta. Finalment va conspirar contra el mateix Napoleó i, posteriorment, va arribar a ser ministre de Lluís XVIII. Dominava les “clavegueres de l’Estat” i va mostrar ser un home sense escrúpols i amb una passió extraordinària pel joc del poder.
Madame Roland (1754-1793) fou una cèlebre dama francesa dels temps de la revolució. Quan els historiadors parlen de la vida política de Roland—cognom del seu marit— i de la seva gestió al Ministeri, es refereixen al “matrimoni Roland”. No sentia, per al seu marit,  només que estimació i respecte i es convertí en una auxiliar dels seus treballs intel·lectuals fins a passar-li al davant.
Pel que fa a les “patologies” del poder, podem anomenar: “El Principi de Peter” que fou formulat per Laurence J. Peter en el seu llibre The Peter Principle i que diu que “les persones que realitzen bé el seu treball són promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra fins que arriben al seu nivell d’incompetència”.
“Hybris i Nèmesi”, ascens i caiguda. Quan s’entra en la vida política, hom pot pensar que tot ho fa bé i de seguida és reconegut pels seus “incondicionals”. Tothom l’alaba fins que arriba a la megalomania: es creuen imprescindibles i poderosos fins el punt d’arribar a una paranoia al creure que tothom que s’oposa a ell és un enemic. Podem donar alguns exemples actuals: M. Thatcher, D. Barroso, J.M. Aznar, T. Blair, i un llarg etc.
Què poden provocar aquestes “patologies” del poder: N’anomenem alguns efectes : Narcisisme, accions per millorar la pròpia imatge, preocupació excessiva per la projecció pública, creure’s que “jo sóc l’estat”, excés de confiança en el propi criteri, parlar d’un mateix en tercera persona, etc.
Pel que fa a les patologies físiques dels governants, la pregunta que ens fem és si se n’ha de parlar o cal que els electors no en sàpiguen res. Alguns exemples: JFK patia la malaltia d’Addison (entre altres coses com addiccions a drogues i sexe). Lincoln, Roosevelt, Churchill, Nixon i un llarg etc., han patit patologies físiques o mentals que s’han amagat.
Algunes mesures preventives contra les “patologies” del poder: Valoració mèdica, limitació del poder, donar veu i poder a la ciutadania, referèndums de consulta popular, etc.

Extensa i molt interessant conferència que, des d’un punt de vista psicològic, ens porta a reflexionar sobre un tema de molta actualitat.