Dimecres, 16 de maig de 2018

                                                                                ALBERT BEORLEGUI I TOUS
Llicenciat en Dret i Tècnic de Comunicació de l’Ajuntament de Matadepera, col·labora des del 1994 com a comentarista cinematogràfic en nombrosos mitjans de comunicació, entre els quals actualment destaquen emissores com RAC 1 (“El basar de les sorpreses”, “No ho sé”), o Catalunya Ràdio (“El suplement”), tot i que també ha col·laborat en emissores com Cadena SER (“El crepuscle dels déus”) o Onda Rambla (“El club del cinèfils impenitents”), entre d’altres.
Autor de diversos articles de cinema, va ser coautor amb Josep Torrella del llibre Sabadell, Cent anys de cinema (1996), i amb Jordi Tomàs del llibre El cinema amateur a Catalunya (2009), a banda de participar en el Diccionari del Cinema a Catalunya (2006) que va coordinar Joaquim Romaguera.
Durant 15 anys (2001-2016) ha estat director del programa cultural de  Ràdio Sabadell  “La Caixa de Pandora” i ha format part del jurat en una trentena de concursos de cinema amateur, entre els quals hi ha el Selectiu UNICA del Concurs Nacional.
Imparteix, amb molta il·lusió, més d’un centenar de conferències de cinema a l’any.

 

EL FUTUR QUE ENS ESPERA ( SEGONS EL CINEMA)

 Un recorregut per les pel·lícules que han imaginat allò que vindrà, i de com aquestes previsions han anat fallant (o no).

Quan analitzem com el cinema ha tractat allò que anomenem “futur”, ens trobem amb una conclusió bona i una de dolenta: la dolenta és que, en la immensa majoria dels casos, el futur retratat en cinema és un desastre. La bona és que, fins ara, gairebé totes les pel·lícules que han retratat el futur s’han equivocat.
I és que el cinema ha estat un dels millors instruments per imaginar l’esdevenir de la humanitat. La seva capacitat d’inventiva, ja intuïda per George Méliès, un dels pioners del cinema, a partir del moment en què les pel·lícules no tenien perquè reflectir la realitat sinó, senzillament, crear-ne una altra, ha propiciat que des dels orígens del cinema, directors, creadors i guionistes hagin especulat sobre com serà el futur.
A l’hora de fer un recorregut per aquests anys que ens esperen, però, cal anar en compte: perquè més enllà de la imaginació, hi ha altres elements que hem de valorar, el principal dels quals és que el cinema ha reflectit els problemes de l’època en què va ser feta la pel·lícula, de manera que, amb els anys, els problemes han canviat però allò que s’ha filmat ha quedat com a testimoni dels neguits del passat.
Aquesta conferència fa un recorregut pel futur que ha reflectit el cinema, hagi o no passat, però d’una manera original: no a partir de les pel·lícules (de la més antiga a la més moderna), sinó a partir d’aquest futur imaginat (del més proper al més remot). Comprovarem, doncs, si allò que es deia ha acabat complint-se o no en pel·lícules com:  Metrópolis (ambientada a l’any 2000),  2001, una odisea del espacio (2001),  Regreso al futuro II (2015),  Blade Runner (2019),  Cuando el destino nos alcance (2022), Gattaca (2030),  El dormilón (2174),  Matrix (2199), Planeta prohibido (2257), Wall·E (2805), o  El tiempo en sus manos (802.701), entre d’altres.

 

EL FUTUR QUE ENS ESPERA (SEGONS EL CINEMA)
Albert Beorlegui

Josep Fatjó
Fem un recorregut per les pel·lícules que han imaginat allò que vindrà i com aquestes previsions han anat fallant (o no).
El cinema és la millor màquina del temps que tenim, però, en general, reflecteix més el passat que no pas el futur. Tot i així, són moltes les pel·lícules que parlen d’un futur immediat i fins i tot llunyà i la gran majoria ens mostren grans desastres. Sortosament aquests pronòstics—almenys fins ara—no s’han acomplert.
De fa molts anys—gairebé des dels seus inicis— els directors i guionistes de cinema han tingut la dèria de furgar en el futur de la humanitat i poques vegades han reeixit a encertar-lo. Amb tot, alguns detalls s’aproximen força a la realitat actual.
Ens basem, en principi, en tres novel·les distòpiques que han esdevingut referents en l’adopció al cinema d’aquest gènere literari. Estem parlant d’Un món feliç d’Aldous Huxley (1932), 1984 de George Orwell(1948) i Fahrenheit 451 de Ray Bradbury (1953). Aquests serien els tres primers referents literaris portats al cinema, però ja s’havia fet ciència-ficció molt abans. Prenem, doncs, com a punt de partida l’any 2000 per analitzar la llarga sèrie de pel·lícules que ens parlen del futur. Ni de bon tros hi són totes.
Metròpolis (1927) un clàssic que va tenir poca anomenada en el seu moment. Va ser dirigida per Von Fritz Lang i avui és una pel·lícula de culte. L’acció passa l’any 2000.
2001 Una odissea de l’espai(1968) dirigida per Stanley Kubrick va destacar pels seus efectes especials, el realisme científic i les seves projeccions vanguardistes. Enguany compleix cinquanta anys.
Soy leyenda (2007) una pel·lícula inquietant dirigida per Francis Lawrence. L’acció passa l’any 2012 a Nova York.
Regreso al futuro II (1989). Dirigida per Robert Zemeckis, va tenir molt d’èxit. Se’n van fer tres seqüeles. L’acció passa al 2015 i no es va “pensar” en l’existència de telèfons mòbils.
Her (2013) Un home s’enamora d’un sistema operatiu informàtic. L’acció passa el 2017 i la va dirigir Spike Jonze.
Blade Runner (1982) Superpoblació, globalització i canvi climàtic. Dirigida per Ridley Scott. L’acció passa el 2019.
Cuando el destino nos alcance (1973). L’acció passa el 2022. Protagonitzada per Charlton Heston i dirigida per Richard Fleischer. Superpoblació i aliments fets de despulles humanes.
Hijos de los Hombres (2006). A l’any 2027 els homes han perdut la capacitat de procrear i fa cinc anys que no neix ningú. Va rebre moltes nominacions i premis.
Gattaca (1997) Reproducció genètica a la carta. Ambientada l’any 2030. Va ser força reconeguda.
La vida futura (1936) Cent anys després es preveuen les conseqüències de la segona Guerra Mundial que estava a punt de començar.
Minority Report (2002) Steven Spielberg dirigeix aquest film on s’utilitza la tecnologia psíquica per predir assassinats a l’any 2054.
El dormilón (1973) Un clàssic de Woody Allen que ens situa a l’any 2173. Entre l’humor i la ciència ficció.
Matrix (1999) Les màquines dominen l’home i no se sap quin és el món real en un 2199 totalment inversemblant. Va tenir molt bona crítica i molts premis.
Wall.E (2008) Pel·lícula d’animació on un robot ha de netejar la ferralla de la terra devastada a l’any 2805. Va rebre molts premis.
El tiempo en sus manos (1960) Amb una màquina del temps inventada per ell, un home viatja a l’any 802.701. Va rebre un Òscar als millors efectes especials. Protagonitzada per Rod Taylor.

Tot i que vivim en un present convuls, el cinema ens permet traslladar-nos a un futur sempre incert. Albert Beorlegui ens n’ha fet un tast a través de diferents pel·lícules.