Crònica sessió 4 d’abril 2018

 

Dimecres, 4 d’abril de 2018

Mª ÀNGELS CABRÉ

Escriptora, crítica literària i activista cultural feminista. Col·labora habitualment als mitjans de comunicació i imparteix conferències sobre temes relacionats amb les dones i la cultura. Forma part de l’equip docent del Màster Gènere i Comunicació de la UAB i dirigeix l’Observatori Cultural de Gènere, dedicat a donar visibilitat la cultura feta per dones.
Ha publicat una biografia del poeta Gabriel Ferrater, la novel·la  El silencio, els poemaris Gran amor Si se calla el cantor, i els assaigs Leer y escribir en femenino (2013),  A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo XX (2015), Wonderwomen. 35 retratos de mujeres fascinantes (2016),  María Luz Morales. Pionera del periodismo (2017) i Miralls creuats: Roig/Capmany (2017; Premi Vallverdú d’Assaig).

 LES VIDES LLIURES DE MONTSERRAT ROIG I MARIA AURÈLIA CAPMANY

Mestre i deixeble, això van ser Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, dues de les autores més rellevants de la literatura catalana del segle XX i, per extensió, de la nostra cultura moderna. Quan als anys 60 les seves vides es van creuar, Capmany era ja una escriptora coneguda i dirigia l’Escola de Teatre Adrià Gual. En la jove Roig la seva influència seria decisiva i l’ajudaria a construir-se com el que va arribar a ser, la primera escriptora mediàtica que hem tingut.
En una època en la qual es feia necessari estrenar un nou llenguatge, elles van ajudar a inventar-lo: un llenguatge que parlés amb clau constructiva, desobedient, que ens fes entendre d’on veníem i cap a on anàvem. En una època en què es feia necessari estrenar un nou esperit crític, elles van ajudar a encarnar-lo. Treballadores infatigables, sense pèls a la llengua i sobretot lliures, van escriure des del pensament progressista i des de la rebel·lia.

LES VIDES LLIURES DE MONTSERRAT ROIG I MARIA AURÈLIA CAPMANY

Mª Àngels Cabré

Josep Fatjó
Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, en una època en què es feia necessari estrenar un nou esperit crític, van ajudar a encarnar-lo escrivint des del pensament progressista.
Tant Maria Aurèlia Capmany com Montserrat Roig van viure dècades complicades i moments molt interessants.  Van ser mestra i deixebla i tant l’una com l’altra, van parlar de Barcelona, feminisme, cultura i catalanisme. Per això van ser dues peces importants per la seva força intel·lectual. Maria Aurèlia pels seus assajos i Montserrat Roig pels seus articles periodístics.
A Maria Aurèlia li deien la segona Simone de Beauvoir, perquè va traduir “El segon sexe”. Va néixer el 1918 i la seva formació va ser, principalment, en escoles republicanes. Va viure a la Rambla de Barcelona i va créixer en un ambient propici per la cultura. Va estudiar filosofia i va ser ajudant del catedràtic a la universitat, però ho va deixar després de la guerra civil. Ni els professors ni l’ambient universitari eren els mateixos que en temps de la república i es va dedicar a donar classes a l’institut. Al llarg de la seva vida va escriure més de seixanta llibres.
Montserrat Roig va néixer el 1946. El seu pare era advocat i escriptor i la seva mare, llicenciada en filologia i que havia publicat articles en temps de la república, li va inocular el desig per la lectura i l’escriptura. El seu pare, però, era el que li corregia els primers escrits. Ella volia ser actriu i per això va ingressar a l’escola de teatre Adrià Gual, a la cúpula del Coliseum, i allà va conèixer Maria Aurèlia.
Va estudiar filologia i la seva feina principal va ser d’articulista. Es va especialitzar en periodisme d’investigació. Un dels llibres més destacats va ser “Els catalans als camps nazis”(1977). També va fer un programa a Televisió Espanyola (Catalunya) titulat “Personatges” entre els anys 1977-78, en el que va entrevistar, entre d’altres, Maria Aurèlia. En l’entrevista ja s’hi va notar la complicitat entre totes dues.
Va escriure “Molta roba i poc sabó i tan neta que la volen”. Amb aquesta obra li van atorgar el premi Víctor Català.
Totes dues van participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, Maria Aurèlia com a presidenta i Montserrat Roig com a ponent. En van sortir dos llibres: “La dona a Catalunya” de Capmany i “Tiempo de mujer” de Roig. A partir d’aquí potencien molt el paper de la dona i, també, la seva relació.
Ambdues van estar ficades en política: Montserrat Roig a la llista del PSUC (anava a final de llista i no va sortir per poc) i Maria Aurèlia va ser regidora de cultura a l’Ajuntament de Barcelona amb Pasqual Maragall d’alcalde.
Maria Aurèlia tenia molt clar d’on venia i on volia anar, per això va dir: “A mi em van educar per viure en un món que no existeix”. Va estar educada en temps de la república i va haver de viure gairebé tota la vida en una dictadura. Per això, també, estableix la teoria de “la mirada bòrnia”, és a dir, escrivia amb un ull posat a fora (realitat social) i un altre posat a dins (des del sentiment).
Tres maneres d’entendre el feminisme: Víctor Català, soltera, escrivia amb pseudònim masculí pel context social de l’època. Maria Aurèlia Capmany va viure en parella amb Jaume Vidal Alcover i no va tenir fills. Montserrat Roig es va casar i va tenir dos fills. Totes dues van morir de càncer de pit el 1991.

Interessant estudi de les vides d’aquestes dues dones de les que, si Josep Pla hagués fet “Donasses” en comptes d’”Homenots”, de ben segur que les hauria inclòs.