Dimecres, 21 de març de 2018
NICOLÁS VALLE MOREA
Periodista de la Secció d’Internacional de la Televisió de Catalunya, professor de Relacions Internacionals i escriptor. Està especialitzat en la cobertura de conflictes armats i crisis humanitàries. Ha treballat en diferents llocs del món, des de les guerres balcàniques fins a la Primavera Àrab, passant per altres conflictes al Pròxim Orient, nord d’Àfrica o Europa de l’Est. Està especialitzat també en la història contemporània d’Àfrica i ha escrit articles i llibres sobre el continent.
SER CORRESPONSAL EN ZONES DE CONFLICTE
Secrets de Guerra. El conflicte, en forma de rivalitat o de guerra, forma part desgraciadament de l’existència humana. Persecucions, bombardejos, violacions dels drets humans i morts són escenes quotidianes, massa quotidianes en les planes dels nostres diaris i en les pantalles dels telenotícies. Darrera de totes aquestes informacions hi ha un periodista situat en primera línia encarregat d’explicar-nos la realitat dels combats, els interessos que hi ha darrera i el patiment de les víctimes. Tots aquests professionals estan sotmesos a estrès i traumes motivats per la contemplació diària de la mort i de la destrucció. És una feina necessària i captivadora que també cobra un preu molt alt. Nicolás Valle explicarà com ha aconseguit tirar endavant amb aquesta professió i com ha superat les seves ferides.
SER CORRESPONSAL EN ZONES DE CONFLICTE
Nicolás Valle Morea
Josep Fatjó
Darrera de les persecucions, bombardejos, morts i violacions dels drets humans hi ha, a més del patiment de les víctimes, un periodista situat en primera línia.
La conferència d’avui és diferent. Nicolás Valle ens explica els seus sentiments i, sobretot, els seus fracassos. Els mecanismes d’autoprotecció davant els records dels moments viscuts perillosament.
Després de viure amb la màxima intensitat conflictes bèl·lics, allò que més l’estressa, avui, són els centenars de correus que rep a diari. Tot i que pot semblar paradoxal, no s’acaba d’acostumar a la vida quotidiana.
De jove era una persona llançada i no era conscient del perill que suposava una feina com aquesta. Pensava que ho controlava tot i que podia conjuminar aquesta feina amb la vida familiar. Amb el temps es va adonar que no era així. En això va fallar perquè quan tornava a casa no explicava res i quan podia telefonar des de la zona de conflicte, sempre deia que estava bé i que tot rutllava quan, en realitat, no era veritat. Necessitava tenir notícies d’aquí.
Depressed, drunk, divorced (depressiu, borratxo, divorciat). Les tres D que, en anglès, determinen l’estat en què pot acabar un professional del periodisme en zones de conflicte. A ell li ha faltat poc per assolir-les totes tres.
Ha estat en ciutats totalment destruïdes, ha vist gent deportada i ha estat detingut i colpejat. Per això ha escrit un llibre titulat Secrets de guerra on explica aquestes brutalitats i els seus sentiments davant la devastació total.
Va fer teràpia: fugir el va ajudar. Va fer un llarg viatge per tal de poder reflexionar i pensar sense traves ni influències de cap mena.
Visualitzem dues cròniques impactants: el setge de Sarajevo i els refugiats de Síria i ens fa saber que la crònica periodística s’ha perdut en la majoria de televisions en detriment del directe i per la manca de pressupost. I ens parla, també, dels valors de la maduresa i de l’experiència obtinguts al llarg del seu treball i de com tot plegat li ha despertat fortes emocions i sentiments.
A la pregunta de si es pot ser objectiu en zones amb conflicte, respon que el que cal ser és honrat. I encara afegeix que la gran majoria de corresponsals a Jerusalem en tornen sent propalestins perquè acabes prenent partit pels civils.
Respecte l’11S i el vaticini d’un canvi mundial, afirma que s’ha acomplert i que tot ha empitjorat. Després d’estar tres mesos a l’Afganistan, en tornar tothom parlava de banalitats com “Operación Triunfo” i es preguntava què hi feia aquí. Volia demanar que el tornessin a enviar d’on venia.
Malgrat el perill per la vida i el perill psicològic que comporta, hi ha periodistes que s’ofereixen per anar a la guerra. És el sentit de la seva vida perquè aquí ho han perdut tot. Posa l’exemple de l’advocat tarragoní Miquel Gil, que ho va deixar tot i va marxar amb moto als Balcans. Va aprendre a fer anar una càmera i es va passar la major part dels dies del setge de Sarajevo acompanyant els combatents. Finalment va morir en una emboscada a Sierra Leone.
Encara avui no s’ha acostumat a la destrucció, però sobretot a les absències. Ara nota la presència dels que no hi són; nota la vida en els llocs on no n’hi ha.
El catàleg de sentiments és complet. Valora més els amics i és més conscient de les coses i té més temps per reflexionar i parlar. No suporta les banalitats d’aquí i pensa: “quina sort haver viscut allò que va crear el diable”.
Excel·lent i colpidora conferència amb un epíleg que el mateix Valle ens deixa: “Si us penseu que això no us passarà, esteu equivocats”.