Dimecres, 7 de març de 2018
PERE-ANDREU JARIOD
Desenvolupa la seva activitat dins del camp de la divulgació musical, en àmbits escrits, radiofònics i educatius. Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu i ha estat integrant de l’Orfeó Català.
Ha dirigit i presentat diversos programes de ràdio a Catalunya Música. Actualment hi realitza un espai sobre instruments musicals, El taller del lutier, que s’emet els dissabtes al matí. També prepara reportatges d’actualitat per a l’informatiu Assaig general, de la mateixa emissora.
Col·labora habitualment amb el Palau de la Música Catalana, elaborant programes de mà, conferències i cicles de xerrades. I també amb altres entitats, com l’Obra Social “la Caixa”, els Amics del Liceu, la Biblioteca de Catalunya o L’Auditori de Barcelona, entre d’altres.
Durant el curs ofereix també conferències divulgatives sobre música per a Aules d’Extensió Universitària, en localitats com Barcelona, Terrassa, Granollers, Mataró o Castelldefels, per citar-ne algunes.
A més, ha publicat articles i entrevistes en mitjans com la Revista Musical Catalana o la revista 440 Clàssica, i habitualment s’ocupa de temes de música clàssica a la revista d’oci Time Out. Anteriorment havia treballat per a la Guía del Ocio de Barcelona. També va estar uns anys vinculat al departament de música clàssica de l’FNAC El Triangle i l’FNAC L’illa, en aquest últim com a responsable.
Actualment prepara un llibre, per encàrrec del Palau de la Música Catalana, que repassa els moments musicals més destacats d’aquesta sala tan emblemàtica.
LEONARD BERNSTEIN, EL MÚSIC TOTAL
El músic nord-americà Leonard Bernstein va néixer el 25 d’agost de 1918, aviat farà 100 anys. Aquesta és una excusa com una altra per recordar el llegat d’un artista total. Un personatge que va tocar tots els papers de l’auca en el món de la música: a banda d’un excel·lent compositor, va ser un dels millors directors d’orquestra del segle passat, a més d’un gran pedagog i un enorme comunicador. Ens acostarem a aquesta figura carismàtica de la música del segle XX, a través de la seva biografia, les seves obres més destacades i les seves millors interpretacions. Sí, Bernstein és l’autor de la música de “West Side Story”. És veritat. Però també va fer moltes altres coses. Va compondre música per al cinema i pel musical, òpera, ballet, simfonies, música de cambra, i va acostar la música clàssica a altres gèneres com el jazz, del quan n’era un apassionat. Bernstein també va ser el primer en divulgar la música clàssica massivament a través de la televisió, especialment durant la dècada dels anys cinquanta, seixanta i setanta als Estats Units, en programes que dirigia i preparava ell mateix. El seu nom anirà per sempre lligat a grans orquestres com les filharmòniques de Nova York, Israel o Viena, amb les quals va establir una relació d’amistat autèntica
LEONARD BERNSTEIN, EL MÚSIC TOTAL
Pere-Andreu Jariod
Josep Fatjó
Leonard Bernstein, un home apassionat per la música, va tocar tots els papers de l’auca en el món de la música. El seu nom anirà lligat, per sempre, a les millors orquestres amb les que va establir una verdadera relació d’amistat.
Va néixer als Estats Units (1918) de pares emigrants de l’antiga Unió Soviètica. Eren jueus.
Cal destacar el seu humanisme tant dins com fora de la seva professió. Ell mateix havia afirmat en una entrevista: No sé què m’agrada més, la música o les persones.
Es va iniciar a la música a través de la ràdio escoltant de tot: clàssica, jazz, etc. El jazz li encantava. Als 14 anys, en escoltar el Bolero de Ravel, va quedar fascinat. Anys més tard diria, d’aquesta obra, que era “la Bíblia de l’orquestració”.
Va destacar en moltes disciplines. Va ser un gran director, però també un magnífic compositor, pianista i professor. El seu destacat do de comunicador, el va portar a difondre la música a través de programes de ràdio i de televisió. Uns programes que realitzava i preparava ell mateix i que estaven dirigits, principalment, als més joves per tal d’introduir-los a la música. Encara avui són vigents pel seu alt contingut pedagògic. Per això se l’anomena el músic total.
Com la gran majoria de pares, el seu no volia que es dediqués a la música, però ell, en demostrar les seves qualitats, va saber aprendre d’aquells mestres més famosos del moment. Així, els seus referents van ser els tres directors més grans de l’època: Mitropoulos, que li va dir que havia de ser director; Reiner, el conegut director alemany, i Kusevitski, el director rus. Amb Reiner va fer un curs de direcció.
Va ser al Carnegie Hall on va fer de director per primera vegada. Va ser de manera accidental perquè en Bruno Walter, el director oficial de l’orquestra, es va posar malalt i Bernstein va tenir el temps just per poder parlar amb ell, a l’habitació de l’hotel on s’hostatjava, perquè li donés algunes instruccions. Van tocar peces de Schumann, Rozan i Strauss. Va ser tal l’èxit, que a partir d’aquell concert ja no va deixar de dirigir les millors orquestres d’aquell temps. De cop i volta es va fer famós.
Com a compositor va fer grans adaptacions de musicals de Broadway al cinema. Pel·lícules com Un dia a Nova York i, sobretot, West Side Story el van fer triomfar de manera esclatant. Combinava la música clàssica amb el musical, aquest lligat a Nova York. L’única música que va escriure pel cinema va ser per a la pel·lícula La ley del silencio, protagonitzada per Marlon Brando i per la que va ser nominat a l’Oscar que no va guanyar.Va crear l’Orquestra Palestina que, amb el temps, es va convertir en l’Orquestra Simfònica d’Israel. Hi va estar molt lligat i compromès. També va dirigir la Filharmònica de Nova York, la Filharmònica de Boston i la Filharmònica/Simfònica de Viena amb la que, per cap d’any, ens delectava amb el concert de valsos i que va dirigir amb molt de respecte.
Leonard Bernstein va morir l’any 1990.
Bonic i interessant resum de la vida d’un gran director/compositor que bé es va guanyar el sobrenom de músic total.