JOSEP PUIGSECH
Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Premi Extraordinari de Doctorat i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la mateixa universitat.
Especialista en la historia del segle XX europea, ha centrat els seus estudis en la trajectòria del moviment comunista internacional, dedicant atenció especial al seu impacte a nivell d’Espanya i, dins d’aquesta, en el cas català. És autor de diferents obres, entre les que destaquen “La Revolució Russa i Catalunya”, “Falsa Leyenda del Kremlin. El consulado y la URSS en la Guerra Civil Española” o “Entre Franco y Stalin. El dificil itinerario de los comunistas en Cataluña, 1936-1949”.
LA REVOLUCIÓ RUSSA I CATALUNYA
La conferència analitzarà l’impacte de la Revolució Russa a Catalunya des de novembre de 1917, moment en el qual aquesta triomfà a la llunyana Rússia, fins febrer de 1939, moment en el qual finalitzà la Guerra Civil a Catalunya.
Ben pocs dies després del triomf de la Revolució Russa, la societat catalana, des de la dreta fins a l’esquerra, des de la burgesia fins a l’obrerisme, s’hi va posicionar. La gran majoria hi era contrària. Però hi va haver qui s’hi va identificar i això va afavorir el naixement d’una nova ideologia a Catalunya, el comunisme. A més a més, la Revolució també va tenir incidència sobre la conflictivitat social en forma de vagues obreres. I no només això: va intensificar el debat sobre la qüestió nacional.
Durant els anys vint i trenta, catalans com Andreu Nin, Francesc Macià, Josep Pla, Jaume Pi i Sunyer, Francesc Blasi o Antoni Rovira i Virgili, entre d’altres, van voler conèixer la Rússia soviètica o l’URSS i vincular-s’hi o políticament o financerament o reflexionar sobre els resultats de la Revolució.
A més a més, naixia una segona i una tercera generació de comunistes a Catalunya i es potenciava una relació que anava in crescendo i que culminaria en els anys de la Guerra Civil, marcada per la conflictivitat dins les files comunistes, l’establiment de lligams institucionals entre Moscou i Barcelona i, també, una notable simpatia popular per la Revolució Russa.
LA REVOLUCIÓ RUSSA I CATALUNYA
Josep Puigsech
Josep Fatjó
Quin impacte va tenir la Revolució Russa a Catalunya? Com es van posicionar les diferents forces polítiques de l’època? I la societat civil? Malgrat la distància, la Revolució Russa va influir en els esdeveniments sociopolítics del moment.
Tenint en compte la distància i sobretot la manca de connexió de principis del segle XX, els fets ocorreguts a més de quatre mil quilòmetres van arribar a Catalunya, malgrat l’escassa existència de mitjans de comunicació. Amb tot, cal destacar la presència de personatges catalans que, “in situ”, van voler saber què havia passat i com s’havia encaixat la Revolució. Andreu Nin, Francesc Macià, Ramon Casanellas i un jove Josep Pla, entre d’altres, van viatjar a Rússia per saber-ne més de primera mà.
Alguns fets van afavorir que la Revolució Russa impactés a Catalunya. La crisi del govern espanyol amb la conseqüent revolta militar i les vagues propiciades pels dos sindicats majoritaris del moment (UGT i CNT), van donar peu a esdeveniments que es poden classificar en tres apartats:
La Revolució dels Maximalistes (1917-1919) amb una ideologia de no trencament sota els efectes internacionals de la primera Guerra Mundial. La Lliga Regionalista, el Partit Republicà Català i els Socialistes adopten unes posicions negatives enfront la Revolució. En canvi, els grups anarquistes creuen que Rússia sortirà del conflicte internacional perquè Lenin és de caire humanista i pacifista. Per altra banda la conflictivitat social a Catalunya esdevé cada vegada més important: la vaga de La Canadenca durant els mesos de febrer i març del 1919 va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
La Revolució dels Comunistes (1919-1931) efecte de la III Internacional (organització comunista internacional fundada el 1919 per iniciativa de Lenin). Aquesta provoca el naixement de les primeres organitzacions comunistes a Catalunya (anys 20) en filials: la catalana, la catalanobalear, etc.
També hi va haver un efecte crida a nivell polític: A. Nin, F. Macià, R. Casanellas viatgen a Rússia per constatar l’efecte de la Revolució. Igualment passa amb alguns intel·lectuals: J. Pla, Pi i Sunyer, Blasi, Valls i Taberner i Xammar, tot i que cap d’ells es poden considerar comunistes.
La Revolució Russa (1931- 1939) tot i que ja es diu URSS. Pi i Sunyer i Rovira i Virgili visiten l’URSS per analitzar els canvis socials i econòmics produïts per la dita revolució. Es creen noves organitzacions comunistes: POUM (1935) i PSUC (1936). Aquesta darrera és la unió de diferents partits sota la bandera antifeixista.
En els actes fets a Barcelona per celebrar el 19è aniversari de la Revolució Russa, hi van participar moltes entitats socials i més de 200.000 persones. Tot propiciat pel cònsol soviètic a la Ciutat Comtal, Vladimir Antonov-Ovseenko, i l’arribada del vaixell Zirianin, carregat de menjar i no pas d’armes com s’esperava.
Densa, però interessant conferència que rememora els fets passats fa cent anys i fins a una Catalunya trasbalsada i en guerra.