Crònica 4 d’octubre 2017

BARCELONA VISTA PER TRES ESCRIPTORS DE FORA:

GENET, ORWELL I GARCIA MARQUEZ

Oriol Izquierdo

Josep Fatjó
La imatge literària que alguns autors han construït de Barcelona, la veiem reflectida, especialment, en Genet, Orwell i García Márquez que hi van viure en diferents èpoques del passat segle XX.
Jean Genet va néixer a París. Fill d’una jove prostituta, no va arribar a conèixer la seva mare. Va viure sempre en la marginalitat, robant i pidolant i moltes de les seves obres les va escriure mentre complia condemna a les presons.
Va trobar refugi en la literatura i això el va ajudar a sortir dels mals tràngols.La seva obra és principalment autobiogràfica. Amb el retrat que fa de la seva pròpia misèria i de la que l’envolta, aconsegueix una provocació moral al lector.
L’obra Diari d’un lladre, reflecteix la vida en el districte 5è de Barcelona, l’anomenat “Barri Chino”, on va residir l’any 1932. En aquesta obra rememora el costat més sòrdid d’aquest districte i parla de personatges degradats (com ell mateix) i de llocs que encara avui es poden reconèixer. Crea una imatge de Barcelona miserable tot i que la ciutat ja vivia, en aquell temps, l’aire cosmopolita que avui li coneixem. El llibre el va escriure posteriorment mentre complia condemna en una presó de França.
George Orwell, escriptor i periodista britànic, va ser un home compromès a favor del socialisme democràtic. Per aquest motiu va participar en la guerra civil espanyola a costat del bàndol republicà. Venia amb les Brigades Internacionals.
Va arribar a Barcelona l’any 1936, però de seguida es va allistar per anar al front, on va ser ferit a Osca.
Va viure de molt a prop les lluites internes entre el POUM i el PSUC. La seva estada a la Ciutat Comtal el va portar a escriure sobre la Barcelona dels treballadors i de la revolta social destacant, en les seves obres, algunes explicacions de llocs que, encara avui, podem reconèixer.
Va escriure Homenatge a Catalunya el 1938, magnífic retrat periodístic d’uns fets i d’una època concrets.
Gabriel García Márquez va viure a Barcelona entre 1967 i 1975 i no va deixar de venir-hi mai. Va venir gràcies a l’agent literària Carme Balcells. Primer va viure al Putxet, després al carrer República Argentina, per acabar, finalment, al carrer Caponata on Leopoldo Pomés li va dissenyar l’interior d’una casa tradicional, però moderna alhora, on la música i la biblioteca hi tenien un lloc destacat.
Va ser molt amic de Tísner, que coneixia del seu exili mexicà, i mentre va residir a Barcelona, García Márquez va experimentar un gran canvi passant a ser un escriptor reconegut mundialment.
A Barcelona va escriure El otoño del patriarca, però el seu llibre més “barcelonès” és Doce cuentos peregrinos (1992) on surten alguns personatges prou coneguts com a “Sólo vine a hablar por teléfono” i “Tramontana”, aquest últim ambientat a Cadaqués.
Per a García Márquez, Barcelona és una ciutat del món on més enllà només hi ha desert. Així ho reflecteix en un d’aquests contes que passa als Monegros.

Interessant i variada visió de Barcelona per part d’uns escriptors molt diferents tant en el seu estil com en la seva visió del món.