Crònica 8 de març 2017

 

Dimecres, 8 de març de 2017

JAUME AULET

Doctor en filologia catalana. Professor de literatura catalana contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment dirigeix el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània, un grup de recerca dedicat bàsicament a l’anàlisi de la història de la literatura catalana dels segles XIX i XX. S’ha especialitzat sobretot en el coneixement i la difusió de la poesia catalana del segle XX, amb especial atenció a l’època del Noucentisme (amb estudis sobre Josep Carner) i a la poesia d’exili (amb estudis sobre Agustí Bartra). Ha publicat diversos libres sobre aquests temes i col·labora també en nombroses revistes especialitzades. És membre del Consell de redacció de la revista Estudis Romànics de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

MIQUEL MARTÍ I POL, UN POETA PER A UN POBLE

La intenció de la conferència és fer un repàs a la figura de Miquel Martí i Pol, tant pel que fa a la biografia com a l’anàlisi de la seva obra poètica. Així mateix, ens endinsarem en les causes que fan que aquesta obra sigui una de les més llegides de la poesia catalana contemporània i en el fet que hagi estat considerat “el poeta del poble”. En aquest sentit parlarem de la recepció que ha tingut, però també dels mecanismes de què se serveix el poeta per tal que la seva poesia arribi a un públic ampli.

MIQUEL MARTÍ I POL, UN POETA PER A UN POBLE

                                                                                         Jaume Aulet

Josep Fatjó
Les causes que fan que l’obra de Miquel Martí i Pol sigui una de les més llegides de la poesia contemporània, són diverses. Els mecanismes de què es serveix l’autor en la creació dels seus poemes, fan que arribi a un públic molt ampli.
Miquel Martí i Pol és un poeta insòlit tant pel que fa a la seva obra com al seu reconeixement en vida. Ha estat reconegut tant per la societat civil com institucionalment. S’han fet clubs de lectura, premis de poesia, fòrums i infinitat d’associacions i entitats porten el seu nom i molts dels seus versos es saben de memòria (versos en enterraments, recitacions per Nadal, etc.). També és l’únic poeta Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot plegat ens indica que ha entrat, de ple, en la memòria col·lectiva malgrat que, en certa manera, la seva malaltia ha ajudat a aquest reconeixement. També, i no menys important, és l’únic poeta rendible econòmicament. Del seu llibre Estimada Marta se n’han venut més de cent mil exemplars en diferents edicions. A diferència d’altres literats, els poetes no moren mai.
Per què passa tot això? Cal apuntar diferents motius. El primer seria l’estreta relació de la seva obra amb la vida quotidiana: explica la realitat manipulada pel llenguatge. Pere Farrés, estudiós del poeta, diu que “poetitza un realisme líric”. Com exemple es llegeix el poema L’Elionor del seu llibre La Fàbrica que ens colpeix per la manera com ho explica.
Una altra causa pot ser com es situa a prop de la “nostra” realitat (la del lector de poesia). Crea una connexió directa perquè la poesia sempre es llegeix en la intimitat, igual que s’escriu i el poeta es fa present en la lectura, el tenim al nostre costat. Hom es descobreix a sí mateix llegint els seus poemes. Llegim Mira’m els ulls.
Un altre motiu és perquè l’autor “és un home entre els homes”, la seva consciència crítica, la seva catalanitat, etc. el fa més social; per això també s’ha dit que és “el poeta del poble”. Però no ens podem quedar, solament, amb aquest aspecte perquè ell és Poeta per sobre de tot. Llegim el poema El poble que és un poema enumeratiu en homenatge a Salvat Papasseit i el seu poema Tot l’enyor del demà.
Els recursos literaris utilitzats per Martí i Pol són un altre motiu de l’èxit. Utilitza, normalment, versos decasíl·labs que és un vers natural perquè, de manera habitual, parlem en decasíl·labs. També utilitza els heptasíl·labs, la recurrència de tòpics, els llocs coneguts (la plaça, el jardí, etc.) l’ús de la primera persona i pronoms febles en segona persona, és a dir, busca la proximitat del lector amb un to volgudament col·loquial.
Martí i Pol, doncs, és un poeta compromès, sobretot, amb el llenguatge, però també amb el lector, la col·lectivitat i amb ell mateix.
Com qualsevol autor, també té els seus detractors que diuen que a mida que avança, comença a “martipolejar” i se’l veu venir, però malgrat això alguns que el volen imitar no se’n surten perquè per sobre de tot el què s’ha dit, hi ha la llengua.
Els seus poemes han estat musicats per diversos cantants, especialment per Lluís Llach amb qui va mantenir una llarga i fructífera amistat.
Encara avui és un dels poetes més llegits i admirats.

Encertada exposició que ens ha fet comprendre, a través d’una sèrie de factors, la proximitat de Martí i Pol amb el nombrós públic que el llegeix i que ens ha fet vibrar amb les lectures dels seus poemes.