Crònica 25 de gener 2017

 

Dimecres, 25 de gener de 2017

                                                                        TXEMA ROMERO
Doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, director del Museu d’Art de Cerdanyola, membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de la Junta de l’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC). Especialista en Art Modern i Contemporani català, en especial els períodes modernista i noucentista. Ha realitzat diverses publicacions sobre arquitectura i art català de principis del segle XX, principalment d’artistes vinculats a Cerdanyola,  i ha comissariat i col·laborat en exposicions per a institucions com la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Museus Locals de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Fundación MAPFRE, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa o el Museu d’Art de Cerdanyola, entre d’altres.
                                         LA COLÒNIA D’ARTISTES A CERDANYOLA (1880-1936)

El 8 de setembre de 1910 el cineasta i mecenes Josep de Togores i Muntades i un dels germans Roviralta, probablement Josep Maria, enviaven una postal a Ismael Smith convidant-lo a Cerdanyola: “T’esperem diumenge sens falta car fem una festa molt bonica”. Entre la dècada de 1880 i la de 1930, Cerdanyola va ser un dels llocs d’estiueig escollits per la burgesia de Barcelona. Els estiuejants, d’un elevat nivell econòmic, van crear un ambient cultivat que es va materialitzar a les activitats del “Sardanyola Gran Casino”, així com  a les nombroses festes i tertúlies que s’organitzaren a les torres. Als polítics, banquers i comerciants s’afegiren aviat arquitectes, escriptors, músics, escultors i pintors que venien puntualment a gaudir de l’oci de la colònia però també a treballar, a pintar els seus paisatges, fins i tot a establir el seu habitatge o taller, tot configurant una Cerdanyola que esdevindria un veritable bressol cultural. El fet és que podríem establir clarament dos nuclis que es corresponen a dos moments artístics ben diferenciats. Per una banda, entre finals del XIX i la primera dècada del XX van coincidir a la localitat diversos artistes immersos dins el modernisme i que van tenir com a principals protagonistes i dinamitzadors el cineasta Josep de Togores i Muntades, el mecenes Josep Maria Roviralta, l’escriptor mossèn Garriga, el músic Enric Granados i també el propi Ismael Smith. Per altra banda, a partir dels anys vint i molt especialment els primers trenta, coincidint amb la República, es produeix un segon nucli que té el pintor Marian Espinal, l’alcalde republicà Jaume Mimó, l’escultor Josep Viladomat i l’il·lustrador Valentí Castanys com a eixos.

                                  LA COLÒNIA D’ARTISTES A CERDANYOLA (1880 – 1936)

                                                                      Txema Romero

Josep Fatjó
Des de finals de 1880 fins a començaments de la Guerra Civil, Cerdanyola va ser un dels llocs d’estiueig preferits per la burgesia de Barcelona. Escultors, músics, pintors i escriptors, venien a gaudir de l’oci de la colònia d’estiuejants.
Al llarg de molts anys, a Cerdanyola, es va bastir una important colònia d’estiuejants en un àmbit totalment rural. L’arribada del tren en direcció a Manresa i la proximitat d’aquell poble pagès a Barcelona, feia de Cerdanyola el lloc idoni per establir-s’hi els mesos d’estiu. Abans d’aquesta època (1870), el pintor Martí Alsina ja havia pintat alguns paisatges de la nostra contrada.
A meitat del segle XIX Gaietà Buïgas va restaurar el castell de Sant Marçal. Aquest fet va atreure una bona quantitat d’estiuejants a la població. Cerdanyola, a partir d’aquell final de segle, es va transformar. Es van construir moltes torres, algunes de gran qualitat arquitectònica, que van ser la seu, durant els mesos d’estiu, de l’alta burgesia barcelonina. El Club de Cordelles i el Casino eren, preferentment, els llocs de trobada.
Els moviments artístics del moment es van anar succeint. El Modernisme, reconegut internacionalment a nivell d’artesania i d’oficis i caracteritzat per les línies corbes i l’orientalisme, va deixar la seva petja a la població. Des del punt de vista arquitectònic es van construir, a partir de la restauració del Castell de Sant Marçal, torres com la torre Buigas, can Llopis, la Torre Vermella i moltes altres de la mà de Gaietà Buigas, aleshores arquitecte municipal. Però la seva obra va desaparèixer al cap dels anys per l’enderrocament de la gran majoria d’elles durant l’època de la immigració dels anys seixanta quedant, solament, algunes petites mostres. La torre Mestres (plaça Abat Oliba) i la torre Recolons van ser de les més destacades. En queda la rectoria (inacabada) i el panteó de can Fatjó dels Xiprers al cementiri.
En aquesta colònia modernista cal destacar la presència de Josep de Togores (mecenes, director de cinema), Mossèn Ramon Garriga (escriptor, escultor i mestre en Gai Saber), Smith (pintor, dibuixant, ceramista, joier, il·lustrador, etc.), Enric Granados (músic) i Josep Maria Roviralta (precursor d’Uralita i mecenes). Aquests van ser els principals dinamitzadors culturals d’aquest moviment cultural. Tenien per costum reunir-se a les torres d’estiueig on tenien els seus estudis i al teatre casino (can Domènech). També a la Torre del Pi. Josep de Togores va pintar “El boig de Cerdanyola” i “El Borratxo”. A més de tots aquests destacats artistes, van compartir estada a Cerdanyola Lluís Bru (mosaics “Els miracles de sant Martí”), Alberto Lena i Manuel Cano de Castro.
Del moviment Noucentista ens queda l’edifici de l’Ajuntament construït per Eduard Maria Balcells l’any 1920. La torre de can Ortadó de Joaquim Lloret i la urbanització del Parc de Cordelles (1930) de N. Rubió. Les urbanitzacions de la ciutat – jardí de Bellaterra i la de Montflorit també són d’aquesta època. Dins d’aquesta colònia i d’aquest moviment cal destacar en Jaume Mimó (alcalde, mestre, escriptor), Marian Espinal (pintor), Josep Viladomat (escultor: monument a la República i panteó de can Altimira) i alguns altres. Es trobaven principalment al Club Cordelles, al Gran Casino, a la torre Espinal i, també, al bar Salla i ocasionalment a l’Ajuntament.
Posteriorment, Cerdanyola ha tingut una gran profusió d’artistes destacats: Vila Puig (pintor), V. Castany (dibuixant) V. Català (escriptora), J. Buigas (pintor), C. Buigas (enginyer), F. Juventeny (escultor), Salvador Mañosa (escultor).

L’actual Museu de can Domènech (MAC) conservat i recuperat gràcies a la pressió popular, ha acollit aquesta interessant conferència retrospectiva de la nostra història artística de la mà del mateix director del MAC.