Crònica 14 de desembre 2016

 

                                                Dimecres 14 de desembre de 2016
                                                           JOAN SANTANACH
Professor de la Universitat de Barcelona i director editorial de Barcino. Ha estat nominat comissari de l’Any Llull. S’ha dedicat a l’estudi de la cultura i la literatura medievals, amb atenció especial en la figura de Ramon Llull i la transmissió de la seva obra; ha publicat diverses edicions crítiques de llibres seus, com la de la Doctrina Pueril (2005) i, amb Albert Soler, del Romanç d’Evast e Blanquerna (2009), totes dues a la NEORI. És autor, amb Lola Badia i Albert Soler, del llibre Ramon Llull as a Vernacular Writer (Tamesis Books, 2016). També s’ha interessat per l’estudi dels llibres de cuina medievals, àmbit en el qual ha fet múltiples aportacions, incloses edicions del Llibre de Sent Sovi (2006) i del Llibre d’aparellar de menjar (2016). Ha publicat alguns estudis sobre la literatura del segle XIX i l’obra de Jacint Verdaguer i ha participat en l’edició de l’Epistolari català de Joan Miró (2009). Té en preparació l’edició dels fragments conservats de la traducció catalana medieval del Tristany en prosa.
RAMON LLULL I LA SEVA OBRA. En la biografia de Ramon Llull, vida i obra es confonen. Després que, amb trenta anys, dugués a terme un canvi radical de vida i decidís dedicar-se plenament al servei de Jesucrist, totes les seves actuacions estan condicionades per aquesta decisió. Tant pel que fa als múltiples viatges que va fer per tot Europa, pel nord d’Àfrica i per la Mediterrània oriental, i als contactes que va establir en la recerca de suports, com pel que fa a la seva obra escrita. Aquesta xerrada proposa un repàs per la biografia de Llull, fent atenció als seus títols més destacats (Llibre del gentil e dels tres savis, Romanç d’Evast e Blanquerna, Llibre de les meravelles, etc.).

RAMON LLULL I LA SEVA OBRA

                                                              Joan Santanach
Josep Fatjó
Totes les actuacions de Ramon Llull van estar condicionades per la decisió de dedicar-se plenament al servei de Jesucrist, tant pel que fa als viatges com pel que fa a la seva obra escrita.
Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca el 1232 poc després de la conquesta de Jaume I. Els primers anys de la seva vida va ser cortesà a la cort del fill de Jaume I on escrivia poesia trobadoresca fins que va experimentar una profunda transformació religiosa als trenta anys. Era laic, es va casar i va tenir dos fills.
Unes “aparicions” de Crist crucificat el van fer interpretar que Déu el volia al seu servei. A partir d’aquest moment es va dedicar de ple al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans. Va decidir escriure un llibre de teologia, però abans es va voler formar. Volia anar a París, però quan va ser a Barcelona, es va trobar amb Ramon de Penyafort que el va convèncer perquè tornés a Mallorca on es va formar al llarg de nou anys. Va estudiar àrab de la mà d’un esclau que va comprar i aquest va intentar matar-lo i va ser detingut. Després d’aquest llarg període formatiu, Llull va escriure Art abreujada d’atrobar la veritat basat en un sistema filosòfic que va anomenar Ars on integrava la religió, la filosofia, la ciència i la moral, tot a partir d’un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i que havien de demostrar la superioritat del cristianisme. Tot plegat per facilitar la conversió de jueus i musulmans. Tal vegada és la gran aportació que Llull va fer al pensament, per això deia que s’havien de cercar elements comuns com la raó per poder defensar els dogmes de la fe. Al mateix temps, aquest sistema era una ciència que permetia conèixer la veritat del món.
Abans d’anar finalment a París per explicar l’Art, va escriure diversos llibres entre els quals Llibre de gentil e dels tres savis (musulmà, cristià i jueu) on intentava que el lector raonés per ell mateix i triés a quina religió volia pertànyer.
Va iniciar una etapa de llargs viatges per la Mediterrània i l’Orient Mitjà: Jerusalem, Tunis, Algèria, Itàlia. En un dels viatges a Pisa, el vaixell va naufragar a les costes de Gènova i, sortosament, va sobreviure, però va perdre tots els llibres que duia. A Pisa els va reescriure.
Una de les seves obres principals és el Llibre de les Meravelles que conté deu apartats: Déu, Àngel, Cel, Elements, Metalls, Plantes, Bèsties, Home, Paradís i Infern. La part més coneguda és el “Llibre de les bèsties” on empra el seu mètode habitual d’instruir a través d’exemples i semblances. Estava dirigit a un públic no acadèmic motiu pel qual està escrit en llengua vulgar i no en la llengua culta del moment, el llatí. A la seva època el text també circulava en occità, francès, castellà i italià. La darrera obra que va escriure va ser Liber de maiori fine intelectus amoris et honoris.
Encara abans de morir, es va embarcar cap a Tunis on va seguir escrivint frenèticament. Degué morir o a Tunis o Mallorca. Està enterrat a l’església de Sant Francesc a la ciutat de Mallorca.

 Abreujada biografia de Ramon Llull on s’ha pogut descobrir la seva vida intensa que es confon amb la seva obra literària.