Dimecres 19 d’octubre de 2016
VINYET PANYELLA
Escriptora, gestora cultural i curadora d’exposicions. Llicenciada en filologia catalana i diplomada en biblioteconomia. Doctorada en curs a la Universitat Rovira i Virgili, sobre el Noucentisme.
El 1976 va començar a treballar com a responsable de l’Arxiu Històric de Sitges, fins al 1983, quan va assumir el càrrec del servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya. Hi seria fins al 1989, quan va anar a treballar a la Biblioteca de Catalunya, primer com a subdirectora i després com a gerent. Després de ser diputada al Parlament de Catalunya, va treballar com a documentalista a la Direcció d’Estudis Parlamentaris del Parlament de Catalunya fins que el desembre de 2011 fou nomenada Directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges (Museus de Sitges), càrrec que ocupa actualment. Ha estat nomenada comissària de la commemoració de l’Any Ramon Casas.
Com a escriptora és autora de treballs sobre el modernisme, el noucentisme, art i història cultural. També ha col·laborat habitualment en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals com l’Avui, Serra d’Or, Revista de Catalunya, Cartipàs, La Vanguardia i L’Avenç.
RAMON CASAS. (Barcelona 1866-1932). Pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l’impressionisme i un dels impulsors del modernisme català. És un dels pintors més reconeguts de la primera generació modernista i, junt amb Santiago Rusiñol, membre de la bohèmia daurada, impulsors de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX. Amb tan sols 15 anys, va iniciar una estada a París per ampliar la seva formació, que es va prolongar tres anys. Cal destacar els dots de Casas per a la pintura i per al dibuix, així com la seva capacitat per a conrear amb el mateix èxit, el paisatge i el retrat, si bé va ser aquest darrer gènere el que li va proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el retratista més cobejat per la burgesia barcelonina. Entre la seva obra, excel·leix la galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política. També va guanyar nombrosos premis en els concursos de cartells i les seves obres es van fer molt populars. Els de l’Anís del mono, els Cigarrillos de París i el cava Codorniu, poden citar-se entre els més coneguts.
RAMON CASAS VIST DES DEL SEGLE XXI
Vinyet Panyella
Josep Fatjó
Pintor de la primera generació modernista, membre de la bohèmia daurada i impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX, Casas va ser, també i sobretot, el retratista per excel·lència de personalitats del món de la política i la cultura del seu temps.
Josep Pla va dir referint-se a Casas: “És el pintor més gran d’aquest període (Modernisme) en aquest país i pot comparar-se amb els més grans”.
Ramon Casas (Barcelona 1866 – 1932) va néixer en una família burgesa i això li va permetre dedicar-se a la pintura. Mal estudiant com era, un dels seus professors es queixava que només es dedicava a fer dibuixos a classe, per això el seu pare als 15 anys ja el va enviar a París per aprendre dibuix i pintura. Ja mostrava una gran vocació pictòrica.
Pintor, dibuixant i cartellista, també va ser un gran viatger, esportista i automobilista, però per sobre de tot un bon vivant.
A part d’haver estat a París diverses vegades, Casas va fer estada a Madrid i a Granada. Va ser en aquesta ciutat on va aprendre a tocar la guitarra. En reunions familiars i amb amics, si disposava d’aquest instrument, tocava les peces clàssiques del moment.
Va entrar en contacte amb Santiago Rusiñol, amb el que va ser molt amic, i amb ell van fer la volta en carro a Catalunya (1889). Després van tornar a fer una llarga estada a París on va pintar la ciutat amb un impressionisme delicat, sensible i limitat a tons de grisalla. L’obra per excel·lència d’aquesta època va ser el retrat de Mme. Madeleine Maquilon. És l’època que es coneix per “pintura en gris” i, a través d’aquests quadres, Barcelona va conèixer la vida bohèmia de París. Així mateix, amb els dibuixos que publicava a La Vanguardia (Desde el Molino) els barcelonins van poder copsar aquell tipus de vida de la capital francesa.
Miquel Utrillo i Pere Romeu, amb el suport de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, van fundar Els quatre gats a l’estil del Chat Noir de París on Romeu havia treballat. Els quatre gats de seguida va quedar vinculat a la bohèmia barcelonina. S’hi feien tertúlies i exposicions i també van fer una revista. En el cartell anunciador, fet per Casas, hi surt, de manera destacada, Pere Romeu. Pels Quatre Gats hi van passar els artistes de més renom de l’època.
L’etapa cartellista va ser, tal vegada, la més destacada del pintor perquè va elevar a la categoria d’art aquest sistema publicitari amb el mínim color i una màxima expressivitat. Va fer cartells per a qualsevol causa, ja fos de tipus publicitari o solidari. Tothom veia els cartells de Casas pel carrer i tothom sabia que eren d’ell. Va ser la millor manera de fer-ne publicitat. En va fer per Anís del Mono, Codorniu i per temes de salut per prevenir la tuberculosi o la sífilis.
En el tema de l’esport (bicicleta, automobilisme) la presència de la dona moderna que fa esport hi té un paper destacat. Té debilitat per pintar dones amb la faldilla de color rosa.
Una altra etapa de la seva pintura va ser la dels quadres de “multituds”, on va mostrar fets històrics i populars. “La càrrega” i “La sortida de la processó de Corpus de Santa Maria del Mar” van ser els més destacats.
També va pintar ceràmiques en un to més “irònic”. Ho va fer amb un registre diferent, utilitzant elements moderns del segle XIX (màquina de cosir), però amb dibuixos del segle XVIII. “L’Auca del senyor Esteve” va ser la més popular amb lletra de Santiago Rusiñol.
Els retrats de dones van ser molt destacables, sobretot els nus femenins on va cercar un llenguatge propi aconseguint unes tonalitats de blanc impressionants.
Bonica i completa conferència en aquest “Any Ramon Casas 2016”. Per a més informació sobre els actes podeu consultar: www.anyramoncasas.com