Crònica 18 de maig 2016

 

copy-aulalogo1-e1381699377576.jpg

Dimecres,18 de maig de 2016

 FRANCESC MATEU

Treballa a Oxfam Intermón des de 1988. És metge i té un mestratge en medicina tropical. Des d’Oxfam Intermón ha treballat com a metge a Bolívia (1988-92), ha coordinat els projectes a Àfrica Austral (1992-2000) i també ha fet tasques d’avaluació interna i sistemes (2000-02). Va coordinar el projecte de Comerç amb Justícia (2002-04) de Setem, Alternativa3 i Oxfam Intermón al Fòrum 2004. Des del 2004 és el director d’Oxfam Intermón a Catalunya.
Ha estat col·laborant amb la Fede.cat (antiga FCONG), on va ser president, i col·labora també amb la CONGDE, on és vicepresident.
Publica regularment a la revista “El Portal” de Centelles i al seu blog “La creu del Sud” tant en català com en castellà. És actiu a les xarxes socials especialment a facebook, twitter (@frmat) i instagram.
Fora de l’àmbit professional és membre d’Espai21, un col·lectiu de pares i mares amb fills amb la Síndrome de Down, i de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva, que reuneix moltes entitats que treballen per la inclusió de tots els infants a l’escola

 IMPOSTOS EN POSITIU:COM REDUIR LA DESIGUALTAT AMB LA FISCALITAT

Les ONGD eren entitats que fins ara ens parlaven de pobresa, de construir hospitals, escoles i pous. Què ha passat perquè ara parlin de desigualtat i de fiscalitat? Han perdut el Nord o estan sent fidels a l’esperit amb què van ser creades?
Avui descobrirem que allò que impedeix lluitar contra la pobresa és la desigualtat extrema; 7 de cada 10 persones al món viuen en països on aquesta desigualtat s’ha incrementat. Ja no és un fet transoceànic o entre els països del Nord i els del Sud, és un patró que es reprodueix tant globalment com localment.
Actualment, l’eina més potent que tenim per combatre la desigualtat es diu fiscalitat. Sí, impostos, i cal que es facin servir bé per no tergiversar la seva utilitat.
Els papers de Panamà, Luxemburg o els wikileaks, les estadístiques de frau i elusió fiscal a Espanya i el poc rigor (i a vegades poca ètica) en l’ús del pressupost públic, són fets que dificulten la lluita contra aquesta desigualtat.
Però també hi ha més elements per lluitar contra aquesta situació, i tots estan relacionats amb la maduresa democràtica de la nostra ciutadania, que va molt més enllà de votar cada 4 anys (o cada 6 mesos!!)

IMPOSTOS EN POSITIU:COM REDUIR LA DESIGUALTAT AMB LA FISCALITAT

Francesc Mateu

Josep Fatjó
Què ha passat perquè les ONGD parlin ara de desigualtat i fiscalitat? No eren entitats creades per a construir hospitals, escoles i pous d’aigua? En realitat, allò que impedeix lluitar contra la pobresa és la desigualtat extrema i l’eina que tenim per combatre-la es diu fiscalitat.
Acabar amb la pobresa. Aquest és l’objectiu primer, però no l’únic, de les ONGD.
Duncan Green fa una anàlisi de la pobresa i diu en el seu llibre que “no es combat la pobresa si no es genera riquesa. S’ha de combatre la desigualtat”.
En el món, set de cada deu persones viuen en països on ha augmentat la desigualtat i les seixanta-dues persones més riques del món acaparen més riquesa que la resta de població. Aquest nombre de persones augmenta progressivament. Tanta és la seva riquesa, que si un d’aquests milionaris es gastés un milió d’euros diari, trigaria 270 anys en gastar-se la seva fortuna.
La desigualtat extrema es troba arreu. També a casa nostra, encara que no ho sembli. En aquest sentit tanta desigualtat fa perdre la dignitat de les persones. Aquesta tant la perd el pobre com el ric, si aquest no fa res per evitar la desigualtat. Un exemple clarificador és la tanca de Melilla on al costat mateix es juga a golf ignorant el drama que es viu a pocs metres.
A l’Àfrica, en general, els diners recaptats en impostos es perden de la manera següent: el 5% en corrupció, el 30% en activitats il·lícites (contraban d’armes, explotacions mineres per a fabricar peces de mòbils, etc.) i el 65% en evasió fiscal. El cas de Sierra Leone és prou evident: s’hi han instal·lat sis empreses per donar feina, però amb la condició que no pagaran cap tipus d’impost a l’estat. A Zàmbia l’economia ha crescut un 3%, però el 10% de la població viu amb un euro al dia. De què serveix, doncs, aquest creixement econòmic si hi ha més desigualtat? La resposta és senzilla: el govern es queda aquest superàvit i no el reverteix en serveis per a la població. A Nigèria passa gairebé el mateix amb les empreses petrolieres que pressionen el govern per aturar una llei per no haver de pagar impostos. I així fins a l’infinit: l’Índia, la Xina… A Amèrica del sud, les persones més riques que tenen els diners en paradisos fiscals, podrien pagar el pressupost de salut de tot el sud del continent.
Moltes de les empreses d’arreu del món procuren evadir impostos creant empreses fictícies en paradisos fiscals: farmacèutiques, bancs, empreses informàtiques, etc. Alguna excepció confirma la regla: l’empresa YKK, que té el 60% de la patent mundial de cremalleres, és una empresa ètica.
A Espanya l’evasió fiscal va en augment. Les empreses que formen l’IBEX 35 totes tenen seus en paradisos fiscals: Banc de Santander, BBVA, Abengoa, ACS, etc.
La fiscalitat ben aplicada és posar un topall a la pobresa, però també a la riquesa i per fer-ho cal: 1. Un sistema tributari just: reformar el sistema fiscal i aplicar una fiscalitat justa. 2. Blindar les polítiques socials i crear una ocupació digna: educació, salut i protecció social. 3. Reforçament democràtic: Transparència, rendició de comptes i participació ciutadana. Per aquest darrer punt es proposa crear les “zones lliures de paradisos fiscals” als ajuntaments, és a dir, que aquests no facin contractes a empreses que tenen seus a qualsevol paradís fiscal. Crear els “observatoris ciutadans municipals” per tal de controlar els pressupostos dels municipis i fer una elecció responsable de consum: triar les empreses i companyies responsables (de telèfon, de subministrament energètic, etc.) i participar en el comerç just.

Informació:

http://www.setem.org/site/es/catalunya/   http://pamapam.org/ca

Conferència molt ben estructurada i clarificadora pel que fa a les fiscalitats dels diferents estats i com es poden revertir aquestes en contra de la desigualtat.