Crònica 10 de febrer 2016

copy-aulalogo1-e1381699377576.jpg

Dimecres 10 de febrer de 2016

IMMA SOLÀ-MORALES I RUBIÓ

Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona.
La seva principal activitat és la docència universitària a les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Ramón Llull de Barcelona
Les matèries desenvolupades en docència universitària i investigació estan relacionades amb el Patrimoni Cultural, la gestió del patrimoni i la historia de l’Art i la cultura: Introducció i Teoria de l’Art, Anàlisi formal de l’obra d’Art, Historia de l’Art, Patrimoni Cultural, Patrimoni i turisme, Cultura europea i Gestió del Patrimoni.
Ha fet recerca i publicacions sobre Patrimoni i Gestió del Patrimoni i ha dirigit treballs de fi de carrera.

LA BARCELONA MODERNISTA

La industrialització de Barcelona. Immigració, enderrocament de les muralles, construcció de L’Eixample.
La Renaixença. L’exposició Universal de 1888
L’arquitectura modernista. Nous materials: ferro i formigó, estructures menys estrictes i més segures. La natura com a model. Formes animals i vegetals. Interès per la línia corba, línia fuet. Ondulacions simètriques i asimètriques. Utilització materials diversos. El maó. El color, la ceràmica.
Arquitectura d’individualitats. Interès per l’ornamentació. Disseny objectes. Arquitectura global. Importància dels diversos oficis.
Els tres grans arquitectes: Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i Cornet

LA BARCELONA MODERNISTA

                                                                       Imma Solà–Morales i Rubió
Josep Fatjó
La Industrialització de Barcelona i la construcció de l’Eixample, obren les portes a un nou tipus d’arquitectura: el Modernisme. De fet, l’Eixample és un viu exemple d’aquest nou estil.
Barcelona és rica en diferents estils arquitectònics dels que destaquen tres grans patrimonis: el Romà, el Gòtic i, per sobre de tot, el Modernista. Aquest és, avui dia, el que atrau visitants d’arreu del món. Els seus representants més destacats són: Domènech Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí.
El Modernisme va arribar gràcies a la industrialització de la ciutat. La burgesia catalana, arran d’aquest creixement industrial i en conseqüència de l’enriquiment, va invertir en els grans projectes arquitectònics. Al mateix temps, l’enderrocament de les muralles el 1850 (Barcelona era, fins aquell moment, una ciutat tancada) va fer que es desenvolupés un nou pla urbanístic: l’Eixample. Ildefons Cerdà va ser l’artífex d’aquest pla que va respectar les viles de les rodalies com Gràcia i Sarrià.
Es va desenvolupar entre els anys 1888 al 1929, és a dir, entre les dues Exposicions Internacionals que es van fer a la ciutat. De fet, aquest corrent va acabar amb la mort d’Antoni Gaudí el 1926, però fins el 1929 encara es van seguir fent alguns pavellons per l’Exposició. Els arquitectes modernistes van dissenyar les seves obres tenint com a referent la Renaixença com a moviment cultural.
Amb l’Exposició del 1888, es va recuperar la Ciutadella i es van començar a fer noves construccions: el monument a Colom i l’Arc de Triomf en van ser les més destacades. Barcelona, doncs, passava a ser de les primeres ciutats del món on es feia una exposició internacional.
El Modernisme presentava unes característiques especials i innovadores pel que fa a materials i formes: s’utilitzava el ferro, sobretot per a guarniments i els maons i el formigó armat que permetien una major llibertat de construcció. Les línies corbes van ser primordials a l’hora de construir. En referència a l’ornamentació, no es deixaven cap detall: vitralls, portes, finestres, panys, cadires, etc. eren dissenyats pels mateixos arquitectes i és de destacar l’assimetria, la “línia fuet” i les formes d’animals, tot amb clares referències a la naturalesa.
Domènech i Montaner, de Canet de Mar, també va ser polític catalanista i un gran romàntic i va destacar en les construccions del Castell dels Tres Dragons i especialment en la façana de l’Hospital de Sant Pau i tot el seu conjunt. Aquest es va construir als afores de Barcelona amb una concepció molt innovadora per l’època. El Palau de la Música tal vegada va ser la seva millor construcció artística on va utilitzar, especialment, el trencadís.
Puig i Cadafalch, nascut a Mataró, va ser el creador de la casa Amatller, la casa de les Punxes (casa Terrades), la fàbrica Casarramona (Caixa Fòrum) i les columnes de Montjuïc entre d’altres.
Antoni Gaudí, nascut a Reus (o Riudoms, segons les fonts) va destacar per la puresa de les seves construccions dins del barroquisme i va utilitzar molt el trencadís. La Pedrera, la casa Batlló, el Parc Güell i, sobretot, la Sagrada Família, van ser els grans monuments que més nom li van donar.

 Bonica i molt interessant exposició acompanyada d’una gran quantitat d’imatges que ens introdueixen a la propera visita que es farà al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau.