Crònica 28 d’octubre 2015

 

 

copy-aulalogo1-e1381699377576.jpg

Dimecres 28 d’0ctubre de 2015

 XAVIER CHAVARRIA

Llicenciat en Filologia Catalana, Història, Ciències de la Música i Màster en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer estudis musicals de cant, piano i direcció coral al Conservatori de Barcelona i a Anglaterra.
És realitzador, guionista i locutor de l’emissora Catalunya Música, on ha fet programes d’entrevistes, informatius, reportatges i magazins i durant nou temporades ha estat guionista i presentador del programa “Clàssica” del Canal 33 de Televisió de Catalunya, on també ha presentat diversos concerts en directe.
Escriu crítica musical i articles d’opinió a la Revista Musical Catalana, de la qual ha estat membre del Consell de Redacció i és col·laborador habitual de la revista Serra d’Or.
És autor de llibres sobre música, presentador de recitals (La Pedrera, Ateneu Barcelonès, l’Auditori, etc.) i docent en cursos de Màster i Postgrau de diverses universitats (UB, ESMUC, Univ. de Girona, Univ. Rovira i Virgili). També és professor del Seminari d’Història de la Música a les Aules d’Extensió Universitària de la UB. Imparteix conferències i seminaris de divulgació musical per a nombroses entitats arreu de Catalunya i a Espanya i forma part del jurat de diversos concursos de música de cambra, de música coral i de cant.

 BEETHOVEN, LA FORÇA DE LA LLIBERTAT. Descobrirem aspectes crucials d’un dels compositors cabdals de la història de la música i escoltarem diverses obres emblemàtiques en la seva producció que ens donaran elements i recursos per entendre-les millor, i sobretot com hi van influenciar aspectes molt dramàtics de la seva vida, i com se’n va sortir a través d’un art sublim, abassegador i entusiasta.
Beethoven és el primer compositor lliure de la història; lliure de servituds, de dependències, que escrivia el que volia i quan en sentia la necessitat interior de fer-ho. Beethoven es retrata a si mateix a través de la seva música, es despulla davant nostre i expressa tots els seus sentiments com mai cap altre compositor ho havia fet fins aleshores; neguits, anhels, pors i il·lusions d’un home amb un caràcter aspre, que va tenir una infantesa duríssima, que als trenta anys es va quedar sord, que va flirtejar amb el suïcidi, però que sabia que era un artista especial cridat a fer grans coses: i conèixer aquestes circumstàncies és la clau per entendre la seva música i gaudir-ne plenament. Beethoven és la porta d’entrada al Romanticisme musical, a la música com a expressió personal i íntima de l’artista, a la música com a eina de llibertat.

BEETHOVEN, LA FORÇA DE LA LLIBERTAT

Xavier Chavarria

Josep Fatjó
Beethoven representa la porta d’entrada al Romanticisme musical i a l’expressió íntima i personal de l’artista. El seu art és tan sublim com entusiasta i abassegador.
Va ser el primer compositor lliure de la història. Per comprendre això, cal tenir presents alguns aspectes: el context històric de l’època, els sentiments que tenia l’autor i la seva vida, especialment la infància viscuda i la posterior pèrdua d’audició.
A partir d’ell, els autors musicals “es despullen” en el sentit que expressen els seus sentiments més profunds. Al segle XIX es deixa de buscar la bellesa de l’art per ella mateixa i es cerca més l’expressió dels sentiments i l’afany de llibertat. És el començament del Romanticisme.
Beethoven no té res a veure amb els seus contemporanis Haydn i Mozart, ambdós exponents del classicisme vienès.
La Revolució Francesa al segle XVIII marca sensiblement l’autor i converteix la seva música en una revolució trastocant tot l’ordre musical establert. En això, si Mozart va ser considerat un prodigi, Beethoven va ser un geni.
La seva infància va ser dura. Va tenir un pare brusc i violent que tenia problemes amb la beguda i el pegava tot sovint quan s’equivocava tocant el piano (probablement d’aquí va esdevenir la seva sordesa al cap dels anys). Estava obsessionat pel seu fill al que reconeixia molt talent.
Beethoven mai no va portar perruca com els seus antecessors, com a símbol de rebel·lió. La seva sordesa prematura als vint–i–sis anys, no li va impedir de seguir composant, de fet les millors composicions les va fer estant sord. Era tan gran la seva desesperació que va passar llargs mesos meditant i reflexionant. Fruit d’això, va escriure una carta que va ser anomenada “Testament de Heiligenstadt” en la que expressà la seva desesperació i fins i tot el desig de suïcidar-se davant la injustícia que un músic pogués quedar sord. L’Art, finalment, el salvà i acabà reconeixent el seu caràcter esquerp i sorrut.
Com s’ho feia per compondre les obres de l’envergadura d’una òpera o una sonata? Per sort no era sord de naixement i va poder retenir i recordar els sons dels instruments. Sabent com era, també, podem comprendre la seva música.
Beethoven va despullar la seva ànima completament. Va ser coratjós i valent en les seves composicions i per això commou i trastoca.
En el seu funeral a l’Església de la Santa Trinitat, s’hi va interpretar el Rèquiem de Mozart amb l’assistència de més de 20.000 persones.

Extensa i interessant conferència de la mà d’un gran especialista que ens ha fet entendre la música d’un autor controvertit gràcies, també, a les audicions emeses al llarg de la xerrada.