EL DESCONCERT DEL PRESENT
Dimecres, 22 de març de 2017
ANTONI PUIGVERD
Llicenciat en Filologia Hispànica. Catedràtic d’Institut en excedència, s’ha professionalitzat com periodista d’opinió. Ha col·laborat en nombrosos mitjans. Actualment és columnista de “La Vanguardia” i analista a la tertúlia Els matins de TV3.
És premi “Gaziel” de periodisme de la Generalitat de Catalunya. Ha guanyat diversos premis de poesia, entre els quals el Miquel de Palol (1989), el Carles Riba (1991), el Premi de la Crítica (1992) i el del Jocs Florals de Barcelona (1997).
Deixant de banda articles de divulgació, assaigs i pròlegs i estudis de temàtica literària, i artística, ha publicat
Prosa literària: Ombres i dies (1989), l’Empordà, llibre de meravelles (1996), amb fotografies de Xavier Miserachs, Girona (2009) amb fotografies de Jordi Puig. La finestra discreta (2014).
Narrativa: La pràctica dels vius (1990), Paper de vidre (1993) La gàbia d’or (1999).
Poesia: Vista cansada (1990), Curset de natació (1992), La Migranya del faune (1995), Hivernacle (1997)
Assaig: Antologia de Salvador Espriu. Pròleg i textos (1982),Història i antologia de la literatura catalana (1989) [en col·laboració amb altres autors] La rectificació: cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya (2006) [En col·laboració amb altres autors], Creients i no creients (2012) [en col·laboració amb altres autors], Ensenyament, addicció al desastre, dins El Pensament crític. Reflexions sobre l’escola (2012).
EL DESCONCERT DEL PRESENT
Vivim un present molt estrany i molt difícil d’entendre. Un temps de crisi, és a dir, de canvi. Sabem d’on venim, però no sabem on anem. Segurament, d’aquí a cent o dos cents anys, els historiadors explicaran molt fàcilment (com fem nosaltres quan parlem d’èpoques reculades) la nova societat que ara estem conformant. Potser no acabarà sent una societat tan desballestada com ara tenim tendència a percebre-la, però el fet és que nosaltres estem barrejats, confosos, amb els canvis, sense distància. Se’ns han trencat massa seguretats que heretàvem del passat i això ens inquieta, ens deixa sense certeses, ens produeix malestar.
Ara bé, el malestar o desconcert que percebem no són pas gratuïts: el canvi que s’està produint en el nostre món no és un canvi qualsevol. No és només un canvi d’època: és un canvi de civilització. El món que resultarà de tots els canvis que ara s’estan produint no tindrà res a veure amb el que haurem abandonat.
Farem una mena d’aplec de “factors de crisi”. En això consistirà la conferència: en una mena de quadre analític, ordenat per àmbits. I vindrà a ser com aquell full amb el resultat de l’analítica de sang que portem al metge. El metge serà cada un de nosaltres, que traurà del resultat de l’analítica les conclusions que li semblin pertinents.
La reflexió sobre els canvis del món actual s’iniciarà amb una afirmació de Z. Bauman: “Mai més ens trobarem a casa”. Ni els que surten del seu país per fer turisme, ni els indígenes que acullen i es beneficien del turisme, ni els immigrants que han hagut de sortir del seu país buscant millors horitzons; ni els autòctons de les societats que necessiten immigrants per mantenir el sistema econòmic o la piràmide de les pensions.
Altres elements de l’anàlisi seran:
-L’Obsolescència de l’estat modern davant la globalització. Inexistència d’un poder global
-La Crisi de les grans cosmovisions. Després del comunisme, fracassa el liberalisme.
-La Crisi de la cultura com a instrument d’humanització
-La Fragmentació del subjecte social: qui és el protagonista social de la història? Què és avui el progrés?
-Les Nostàlgies del món antic: rebrot de les velles identitats (cas àrab, neoreligiositat identitària, nacionalismes).
-La Deconstrucció de la família i ruïna del món tradicional (quietud, mites, veïnatge, aïllament)
-La Multiplicació de les identitats personals: sexe, edat, opció sexual, religió, moda, tribu, facció.
-La nova genètica i la recreació d’Adam i Eva.
-L’Homo videns: confusió entre realitat i ficció
-La Recerca obsessiva d’identitat: (transsexuals, hooligans)
-I el transhumanisme (viure al computador)
EL DESCONCERT DEL PRESENT
Antoni Puigverd
Josep Fatjó
El canvi que s’està produint en el nostre món no és, només, un canvi d’època. És un canvi de civilització. El món que resultarà de tots aquests canvis que ara s’estan produint, no tindrà res a veure amb el que haurem abandonat.
Mirant enrere, podem constatar que “el vell món” tenia un ordre i un sentit. Ara estem vivint un canvi important. Davant d’això tenim dues opcions: o el rebutgem perquè ens desconcerta o bé ens hi afegim. Quines coses estan passant? Zygmunt Bauman diu que “la societat és líquida” i que tot s’adapta i canvia com l’aigua quan es diposita en un recipient. “Mai més no estarem a casa”, degut a la immigració i al turisme. Es refereix a tothom, tant als emigrants com als que fem turisme perquè a tot arreu hi trobem de tot perquè les societats s’adapten.
Desapareix la idea de “familiaritat”. Es perd el sentit de de la casa i la cosmovisió que es tenia en la Il·lustració s’ha perdut. El Liberalisme posterior tampoc ens serveix i creiem que “el mercat” ho solucionarà tot quan, en realitat, la crisi econòmica d’avui encara persisteix perquè els estats estan fortament endeutats.
Totes les idees generades fins ara són obsoletes i els estats moderns han envellit. Els elements de l’economia són més forts que els estats. Les borses xuclen el diner i l’inverteixen allà on més els convé. Els grans grups d’inversió són els que posen les normes i aquests grups estan supeditats a l’economia mundial.
Hi ha tres punts “conflictius” a tenir en compte: el canvi climàtic, el terrorisme global i l’economia. Per resoldre aquests problemes globals, seria necessari un “estat global” (mundial), però això és impossible. Un estat sol no pot resoldre aquests problemes. La creació de la Comunitat Europea anava en aquest sentit, però els interessos de cada estat membre ho impedeixen. Per altra banda—i cada vegada més— es produeix un retorn a les identitats: nacionalismes dels estats i de les nacions sense estat, per això les posicions es radicalitzen cada vegada més.
La raó de la Il·lustració ja no és vàlida. Avui s’ha d’emocionar. Les emocions són la base del món actual. Per a Bauman “la vida és una sèrie d’estímuls”: vivències, emocions, etc. Aquesta és la vida actual.
Una altra característica és el fet de mirar 3 pantalles: TV, mòbil i ordinador. Totes tres ens omplen d’estímuls i ens fan confondre la realitat i la ficció. Les notícies, per exemple, estan narrades igual que se’ns narra una novel·la o una pel·lícula i es produeix un trans-humanisme: vivim a través de les pantalles i de manera immediata. La immediatesa és permanent, però quan sortim al carrer, és totalment diferent. També se’ns crea la necessitat de tenir “quota de pantalla”, ja sigui en TV com en els mitjans de comunicació social: Facebook, WhatsApp, etc. Això ha arribat a obsessionar la població.
“Som audiència”. Un col·lectiu amorf convertit en una massa que pot decidir i que, al mateix temps, ens condiciona i arrossega. A tots els estímuls responem amb por i amb hipocondria.
De la ciència mèdica, en general, ningú no en dubta, però han començat a aparèixer temes com la manipulació genètica i l’eutanàsia que ens fan dubtar de la seva bondat.
Com hem de mirar el món? Recuperar aquella virtut del “avui me n’estic” quan tenim una cosa, però ens en podem estar. Diàleg. Saber discernir entre realitat i ficció. Ordre i concòrdia. Aquests són els elements que ens poden ajudar a triar el camí a seguir.
Conferència interessant i ben argumentada on s’han exposat els principals elements que configuren el món actual. Cada un de nosaltres haurà de reflexionar-hi i prendre el camí que cregui més convenient.