Dimecres, 22 de febrer de 2017
ISONA PASSOLA
Llicenciada en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. CIPLA Títol d’Imatge, Institut del Teatre de Barcelona. Workshop Film Directing Actors. Seminari de direcció d’actors, New York University. Curs d’introducció a l’escriptura cinematogràfica.
L’any 1980 funda l’empresa VIRAC des d’on produeix fins al 1987 un centenar de programes documentals, publicitaris i industrials L’any 1992 funda MASSA D’OR PRODUCCIONS, de la qual n’és Administradora Única i amb la que ha produït llargmetratges, documentals i tvmovies, entre els que destaquem:
2014 L’ENDEMÀ d’Isona Passola (llargmetratge)
2013 PER ON PASSA EL FUTUR de Joan Dolç i Isona Passola (documental)
2010 PA NEGRE d’Agustí Villaronga (llargmetratge)
des de 2008 LES VEUS DEL CATALÀ de Sergi Doladé (sèrie documental)
2008 MIRANT AL CEL de Jesús Garay (llargmetratge)
2004 EL MANIFEST GROC de Xavier Montanyà i Agustí Vila (documental)
2001 GERMANES DE SANG de Jesús Garay (tvmovie)
1999 EL MAR d’Agustí Villaronga (llargmetratge)
1998 EL PIANISTA de Mario Gas (llargmetratge)
Des de 2013 és presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. Des de 2012 membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Des de 2010 membre del Consell d’Administració de BTV. Des de 2010 membre del Patronat de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Des del 2007 presidenta de l’APIMED (Associació de Productors Independents del Mediterrani) amb seu a Barcelona. Organitza des de l’any 2000 el MEDIMED (Mercat del Documental Euromediterrani).
Des de 2006 tertuliana habitual de CATALUNYA RÀDIO.
L’ADAPTACIÓ LITERÀRIA AL CINEMA
Una pel·lícula ha de ser bona per ella mateixa, provingui d’una novel·la, d’un article al diari o d’una conversa de carrer. D’una mala novel·la en pot sortir una bona pel·lícula, però és molt difícil fer una bona pel·lícula d’una bona novel·la. L’opció és clara: uns protagonistes potents i una estructura sòlida. I sobretot el talent d’uns directors, la grandesa dels actors i un muntatge impecable. Després va la música, la fotografia i, al capdavall, l’ambició artística.
L’ADAPTACIÓ LITERÀRIA AL CINEMA
Isona Passola
Isidre Grau
El cinema continua sent l’àmbit de la producció cultural on més costa d’introduir l’ús del català, malgrat que tenim una Acadèmia del Cinema Català que treballa per a la seva normalització i que a les ciutats cada vegada hi ha més sales que l’introdueixen.
Isona Passola és la persona de referència en la lluita per aconseguir una producció cinematogràfica catalana potent i, a banda de la producció de documentals, ha treballat en l’adaptació de grans obres literàries a la pantalla, com és l’exitós “Pa negre” i ben aviat “Incerta glòria”, que arriba a les pantalles el 17 de març.
Segons la seva experiència, el més important per passar una història a la pantalla és no trair el seu esperit i aconseguir que el públic la relacioni amb el seu imaginari col·lectiu. Els espectadors han de sentir que el que li expliquen va per ell.
Explicar històries sempre parteix de l’esquema clàssic que ja van idear els grecs, dividint l’argument en tres grans actes: el plantejament, el nus i el desenllaç. Normalment, el primer acte serveix per mostrar el protagonista que té un objectiu; en el segon acte veurem com se li acumulen les dificultats i les peripècies per aconseguir aquest objectiu, i en el tercer acte sabrem si l’assoleix o no. Si acaba bé, ens farà sentir més feliços; si acaba malament, potser ens farà reflexionar més.
Si una història està ben construïda, tindrà acceptació a tot el món, encara que l’acció passi en un indret desconegut. “Pa negre” és una bona demostració d’aquest poder de la ficció, ja que en la seva part central s’hi van incorporar situacions d’altres novel·les d’Emili Teixidor. El més important és presentar uns protagonistes molt forts i sòlids.
L’Acadèmia del Cinema Català connecta bé amb el cinema europeu, perquè Europa representa la diversitat i el seu cinema ha d’estar expressat amb totes les seves llengües, recorrent a les traduccions.
Ara es fa poc cinema en català perquè amb la crisi TV3 ha perdut la capacitat de subvencionar-lo. Tanmateix, els nostres espectadors valoren molt positivament la implicació amb allò que se’ls explica, volen que els concerneixi.
És indubtable que a Catalunya hi ha molt talent creatiu, tal vegada per les dificultats que sempre hi ha hagut per treballar i per la voluntat de superació. L’objectiu és col·locar la cultura en la centralitat política, ja que la veritable cultura és allò que es desplega un cop s’acaba l’escola.
La indústria nord-americana té unes polítiques molt salvatges d’explotació, però en la nova era Trump s’està posant en evidència que aquella societat està malalta perquè no ha sabut dotar-se d’una adequada qualitat d’ensenyament a l’abast de tothom. L’ensenyament públic és molt dolent i el privat és molt car. Si una societat té l’ensenyament fort i la cultura forta, mai entrarà en situacions retrògrades.
Aquesta ha estat una exposició basada molt en l’experiència personal de qui ja fa anys que es mou en el món de la producció cinematogràfica, tant catalana com de l’estat espanyol. Les seves opinions s’han enriquit encara més amb el posterior debat amb els assistents.